Navas Nazis

8 DIVENDRES, 23 DE GENER DEL 2015

Regió7

BAGES

SOCIETAT

 RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Navàs ‘retroba’ l’alcalde mort als camps nazis
 Ramon Sala Besa, batlle per ERC entre 1936 i 1938, va ser deportat a Mauthausen i va morir a Güsen, episodi poc conegut fins ara
 La història de Sala és un dels capítols d’una extensa recerca sobre la República i la guerra civil a Navàs que ara veu lallum en un llibre
EL REPORTATGE
David Bricollé
NAVÀS

amon Sala Besa, alcalde
de Navàs per ERC de juliol del  a juny del
, va ser un dels cinc
habitants de Castelladral –nucli que
llavors era el cap del municipi– que
s’ha pogut documentar que van ser
deportats al camp d’extermini nazi
de Mauthausen, i un dels tres que van
morir al camp annex de Güsen (el 
de gener del ).
El cas deRamon Sala era conegut
per la família més propera i per alguns veïns de Navàs per referències
orals, però el conjunt de la població
en té encara un desconeixement total. Un tel de silenci cobria fins ara la
seva trajectòria i el seu final als
camps de deportació. Ara, la seva història ha estat treta definitivament a
la llum i documentada, ja que –juntament amb la dels altres quatre veïns deportats–forma part d’un dels
capítols de l’extens llibre que ha promogut l’Ajuntament de recerca i documentació sobre la memòria històrica al municipi que abasta la República, la guerra civil i la repressió
franquista a Navàs.
Una obra que signen cinc autors,
de la qual demà es farà el primer acte
de presentació (vegeu desglossat) i
que amb una àmplia aportació documental i fotogràfica desenvolupa
unexhaustiu detall dels episodis
que es van viure en aquest període
convuls i posa de manifest que
aquest va ser un municipi que en va
sortir socialment molt castigat des
dels fets d’octubre del . I sobretot
evidencia, en paraules del coordinador del llibre, Jordi Algué, que a
Navàs es va posar especialment de
manifest el poder repressiu i d’imposició del silenci per part del règim
franquista, «perposar fi a la memòria i l’experiència que va suposar la
República».
El cas de Ramon Sala Besa, diu Al-

R

gué, és especialment significatiu i demostratiu. De Sala Besa (nascut el
 a l’Ametlla de Merola però que
de jove ja va anar a viure a Navàs) l’obra que ara veu la llum n’explica que
va desenvolupar una important vida
associativa al municipi. Va ser president del club de futbol local durantanys i va acabar regentant la sala de
cinema de la cooperativa La Fraternitat, al voltant de la qual girava la
vida dels sectors d’esquerres del poble. Es va afiliar a Esquerra Republicana i va ser regidor i cap de l’oposició a l’Ajuntament des del gener del
. Després del Sis d’Octubre del
 va marxar a Ripoll. Al llibre es detalla que a causa «de l’ambient enrarit
que es vivia al poble» vadecidir no
tornar i es va instal·lar a Barcelona.
Després de les eleccions del febrer del
 i de l’amnistia política que es va
promulgar per als qui es van involucrar en els fets succeïts dos anys
abans, podria haver tornat a ocupar
el seu seient a l’Ajuntament, «però la
repressió havia estat tan implacable
que va decidir no reincorporar-se al
consistori fins a principi del juliol del
»,descriuen els autors del llibre.
Amb l’esclat de la guerra es va convertir en alcalde, càrrec que va tenir
fins al juny del , quan va ser cridat a files, tot i que no va arribar a
anar al front. La recerca realitzada
constata que amb la retirada de les
tropes republicanes Ramon Sala va
marxar a l’exili amb altres companys
de Navàs i va ser internat primer a Argelers, i el març del  al camp deconcentració d’Adge, a prop de Narbona, on va coincidir amb navassencs com Esteve Flotats, Anton Fitó
i Jaume Sagués i el seu germà.
L’agost del  el van traslladar a
una companyia de treballadors per
reforçar un tram de frontera proper
a Itàlia i Suïssa. El llibre detalla que
amb l’ocupació alemanya de França,
el juny del , va ser detingut i va
estar mig any en un camp de concentració...