Nietsche

NIETZSCHE. Fragments de La genealogia de la moral.
(Fragments procedents de Lectures de filosofia, obra publicada per l’editorial McGraw-Hill, 2008)
1.
[... això passa…] cada vegada ques’enfronten per gelosia la casta dels sacerdots i la casta dels guerrers, i no es posaran d’acord sobre les seves estimacions. Els judicis de valor dels guerrers i dels aristòcrates tenen com a pressupòsit unacorporalitat plena de vigor, una salut florent, rica, fins i tot desbordant, juntament amb allò que requereix el seu manteniment: la guerra, l’aventura, la caça, la dansa, els torneigs, i en general,tot allò que implica una acció vigorosa, lliure, viva i alegre. La forma de valoració de la noblesa sacerdotal té, com ja hem vist, uns pressupòsits diferents: quan es tracta de la guerra, tot li vamalament! [...] els sacerdots són els enemics més perversos… perquè són els més impotents. A partir d’aquesta impotència l’odi esdevé en ells una cosa monstruosa i inquietant, es converteix en la cosamés espectral i verinosa [...]

2.
Els ben nascuts se sentien precisament com els feliços [...] de la mateixa manera, com a homes opulents, carregats de força i, per tant, necessàriament actius,no sabien destriar l’acció de la felicitat – segons ells, el fet de ser actiu formava part necessàriament de la felicitat [...] Tot això es contraposa en gran mesura a la felicitat tal com laimaginen els impotents, els oprimits, els qui pateixen les úlceres produïdes per sentiments verinosos i hostils, segons els quals la felicitat es produeix essencialment com una narcosi, una anestèsia, unatranquil·litat, una pau, un “descans sabàtic”, una distensió de les facultats anímiques i un estirament de tots els membres, en un mot, en una cosa passiva. Mentre que l’home noble viu davant de simateix amb confiança i sinceritat [...] l’home del ressentiment no és sincer, ni ingenu, ni honrat ni directe amb el mateix [...] Una raça com aquesta, la dels homes del ressentiment, ha d’esdevenir...