nietzsche

 SUCCESSOS DE CASES VELLES
L'alçament revolucionari que, al començament de 1933, va protagonitzar un grup de llauradors anarquistes en la xicoteta localitat gaditana deCases Velles ,ha passat a la història com un dels episodis més dramàtics del moviment obrer espanyol.
La insurrecció de Cases Velles havia de ser a penes un episodi més en l'alçament armat d'àmbitnacional que van suscitar importants sectors del moviment anarquista, pròxims a la FAI, contra la política d'immobilisme social del govern republicà socialista de Manuel Azaña. Però l'alçament vafracassar en tot el país, després d'unes poques jornades de disturbis i una severa repressió policial. No obstant això, els insurrectes de Cases Velles, aïllats, van mantindre la rebel·lió quan esta ja haviasigut avortada en tota la província. Les forces de seguretat van prendre el poble i van perpetrar una matança desproporcionada entre els pocs anarquistes que no havien fugit i part de la poblaciócivil no implicada en la insurrecció. La sagnant repressió de Cases Velles va imprimir una taca indeleble en el prestigi del govern d'Azaña.
L'11 de gener de 1933, al tindre notícia de l'esclatinsurreccional a Catalunya, Aragó i València, un grapat de llauradors anarquistes i anarcosindicalistas es va aprestar a posar en pràctica el pla de rebel·lió acordat dies abans en Xerés , la població civilno va rebre cap dany, ni tan sols els pocs llauradors propietaris i terratinents que habitaven en el poble, al voltant de les cinc de la vesprada d'eixe mateix dia van entrar en Cases Velles elsprimers reforços, formats per dotze guàrdies d'assalt i quatre guàrdies civils a les ordes del tinent Fernández Artal, els guàrdies es van afanyar a retirar la bandera rojinegra del balcó del sindicat i del'ajuntament, que van substituir per la republicana.
Entorn de les dos de la matinada van arribar nous efectius de guàrdies d'assalt, al comandament del capità Rojas, qui portava ordes contundents...