Nietzsche

-------------------------------------------------

FRIEDRICH NIETZSCHE

Textos de La Genealogia de la moral (Primera Dissertació)
-------------------------------------------------

1.
Es deixa sentir una nova exigència. Enunciem-la: necessitem una crítica dels valors morals, cal posar alguna vegada en dubte el valor mateix d’aquests valors -i per a això es necessita tenir coneixement deles condicions i circumstàncies que aquells van sorgir, en les que es van desenvolupar i van modificar (la moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com tartufería, com a malaltia, com a malentès; però també la moral com a causa, com a medicina, com a estímul, com a fre, com a verí), un coneixement que fins ara ni ha existit ni tampoc se l’ha tan sols desitjat. Es prenia el valord’aquests "valors" com quelcom donat, real i efectiu, situat més enllà de tot dubte; fins ara no s’ha dubtat ni vacil·lat gens ni mica a considerar que el "bo" era superior en valor a "el malvat", superior en valor en el sentit de ser favorable, útil, profitós per a l’home com a tal (inclòs el futur de l’home). Què ocorreria si la veritat fora el contrari? Què ocorreria si en el "bo" hi hagués també unsímptoma de retrocés, i així mateix un perill, una seducció, un verí, un narcòtic, i que per causa d’això el present visqués potser a costa del futur? Visqués potser de manera més còmoda, menys perillosa, però també amb un estil inferior, de mode més baix?... De tal manera que justament la moral fos culpable que mai s’aconseguissin una potencialitat i una magnificència sumes, en si possibles, deltipus home? De tal manera que justament la moral fos el perill dels perills? [...]
NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2.
La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referiena la mateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit”, en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lelad’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a
convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”. L’exemple més eloqüent pel que fa a aquest darrer punt és el mateix mot alemany “schlecht”, que significa “dolent”. En essència és igual al mot “schlicht” que significa “simple”, “senzill” -compareu-lo amb els mots “schlechtweg” i “schlechterdings” que signifiquen“senzillament” i “simplement”-, i que originàriament qualificava l’home senzill, vulgar, sense que encara impliqués una sospitosa mirada de reüll, sinó la simple intenció de contraposar-lo al noble.

3.
“En aquest origen es basa el fet que de bon començament el mot “bo” no va pas unit necessàriament a les accions que “no són egoistes”, com creuen d’una forma supersticiosa aquells genealogistesde la moral. Més aviat s’esdevé que, només en el cas d’una decadència dels judicis de valor aristocràtics, tota aquesta contraposició entre les accions “egoistes” i les accions que “no es consideren egoistes” s’imposa com més va més a la consciència humana. Emprant la meva terminologia, es tracta de l’instint de ramat allò que s’expressa al capdavall amb un mot (fins i tot amb mots) en aquestacontraposició. Fins i tot aleshores, tanmateix, ha de passar molt de temps fins que aquest instint senyoregi en tal mesura, que la valoració moral resti veritablement presa i fixada en aquella contraposició (com s’escau, per exemple, actualment a Europa: avui dia el prejudici que pren per sinònim els termes “moral”, “generós”, “desintéressé” senyoreja ja amb la força d’una “idea fixa” i d’una...