Nietzsche

Nietzsche insisteix que la raó i els seus conceptes (i també la moral i els seus valors), no són entitats autònomes que calgui valorar per elles mateixes. Els diversos sistemes morals, religiosos ofilosòfics han de ser entesos com a estratègies que la vida humana utilitza per afirmar-se, per imposar la seva voluntat de poder: la voluntat de reafirmar la pròpia realitat.

Els conceptes ivalors apareixen com a símptomes que cal aprendre a interpretar, com a màscares que oculten una determinada voluntat, una determinada manera de viure i d’apreciar el món. Aquest nou mètode que cercal’origen ocult de les nostres idees és la genealogia.

Nietzsche distingeix dues tipologies vitals: la vida noble, de l’individu creador, intuïtiu, satisfet de viure que és el superhome. I la vida feble,necessitada de seguretats, amb resignació.

A la seva obra ”Així parlà Zaratrusta”, hi ha tres estadis de l’esperit: el primer representat per un camell que està al servei d’una suposada vidasuperior: deures, obligacions i sacrificis. El segon representat per un lleó: l’ésser humà pren consciència del seu esclavatge i es rebel·la. Però encara no és un impuls cap al davant, sinó una fugida. Eltercer estadi el simbolitza amb la figura d’un nen que afirma el que és i es projecta cap al futur.

Per Nietzsche el coneixement és antropomòrfic i que la realitat és només una ficció.

El queinteressa més a Nietzsche és fer genealogia i preguntar-se per la vida que hi ha al darrere:com s’origina el concepte de veritat i a qui beneficia. Cal establir un acord sobre allò que anomenem veritat.El valor del coneixement i de la idea de veritat són el producte de la voluntat d’afirmació de la vida feble. Aquesta vida afirma l’existència de la veritat i tot seguit l’obligació moral derespectar-la: la veritat és bona i la mentida és dolenta. Coneixement i moral, plegats, conformen l’estratègia dels febles.

També parla sobre la moral i els valors de les persones, i no és que senyors i...