NINOTAIRE EN TEMPS DE GUERRA

NINOTAIRE EN TEMPS DE GUERRA
La primera de les activitats de Calders durant el període bèl·lic, la de ninotaire polític, la porta a terme dins del Sindicat de Dibuixants Professionals, ocupat enl’elaboració majoritariament de propaganda gràfica de guerra, de manera que gairebé tots els dibuixants afiliats hi tenien una feina o altra a fer.” Una d’aquestes feines va ser la de reorientar, dins lanova situació, dues de les revistes d’humor de més tradició, Papitu i L’Esquella de la Torratxa, Va ser triat per dirigir el Papitu, que reaparegué el 10 de setembre “amb la consciència tranquil·la,ple de ninots de bona fe i amb una literatura que podia entrar a totes les cases.” Aquest, però, després de disset números, fracassà. La direcció l’exerceix Calders amb una discreció absoluta, de talmanera que la seva signatura amb prou feines si hi apareix i, encara, quan ho fa, és com a dibuixant, amb el Kalders, la forma amb què signarà a partir d’aquests moments els seus acuditsgràfics.L’Esquella de la Torratxa, en canvi, reapareguda el 16 d’octubre, va anar guanyant terreny. S’hi troben els millors ninotaires del moment: Alloza, Nyerra (és a dir, Clusellas), Subirats, Apa, Martí Bas,Guasp, Bofarull, entre d’altres, a més dels dos responsables. la revista segueix molt de prop la vida de la rereguarda, que genera molts acudirs, hi pren una inequívoca posició, especialment en la denúnciade la impunitat amb què actuaven els incontrolats i els escamots de la FAI.
Va subsistir, però, fins entrat el 1939. Cal dir que Calders, indubtablement, se sentia còmode en la funció decaricaturista polític. El seu dibuix, simple i intencionat, il·lògic. No defuig els temes més problemàtics, els més escabrosos, i sap fer humor negre amb una subtilitat impressionant, simplement, moltes vegades,girant la mirada cap al llenguatge col·loquial, portant la reflexió a la nostra pròpia representació del món. Aquest Calders no el trobem només a L’Esquella: també a moltes altres publicacions,...