Nit

Amb Nit d’ombres voraces, Agustín Fernández Paz tria com a protagonista una família que ben bé podria la nostra. De fet, l’inici de la novel·la coincideix amb el de moltes altres novel·lesjuvenils:
Sara és una altra més de les adolescents que un estiu ha de tornar, avorrida, a casa de l’àvia amb la sensació d’un temps perdut.
De fet, l’autor tria la forma del diari personal per narrar-nel’experiència. Però ja des de la segona pàgina, el relat fa l’ullet al lector perquè no es deixe portar per les aparences:
Si aquest quadern fos el típic diari adolescent, com els quals he llegit sovint enles novel·les juvenils, hauria d’explicar ara, les hores intenses que vaig viure amb Daniel.
I la protagonista ho ratifica: açò no és el de sempre.
Perquè la visita que fa Sara en realitat és un viatgeal passat, i l’amor típic d’aquests relats és un amor inacabat i ací la paraula aventura significa memòria, necessitat de fer justícia o, millor dit, de descansar en pau. Aquesta és la gran diferènciaentre el món de ficció que crea Agustín i l’habitual d’alguns relats juvenils.
Unes cartes, unes fotos, unes notes canvien la perspectiva de l’estiu i ensenyen que res és el que sembla ser. De fet,aquesta visita a l’inesperat ajuda a recuperar del silenci la història de l’oncle: un mestre que va viure l’amor per un somni i per una dona.
Però el passat ajuda el present i la recuperació de lamemòria i el desig de fer una mica justícia aconseguiran que Sara i la mare estableixen un diàleg sòlid com mai no hi havia hagut entre aquestes dues dones: juntes recuperen el passat de la família, d’unapart del poble silenciat i d’una generació que va ser condemnada a una destinació pitjor que la presó, l’exili o la distància:
a l’oblit i a la mort en el record de les noves generacions.
Juntes, Sarai la mare aprenen a parlar, a comunicar-s’hi, a respectar-s’hi com a adultes i iguals, a reconèixer-ne errors i a pensar, riure i sentir juntes.
Perquè aquesta és una novel·la de sentiments:...