noucentisme

Mireia Muñoz
EL NOUCENTISME

A la mort del gran poeta del moviment modernista Joan Maragall, el 20 de desembre de 1911, s’acaba aquest moviment. Tot i això, està acceptat l’any 1906 com l’inici del Noucentisme per diverses raons:
-La Lliga Regionalista guanyà les eleccions.
-Eugeni d’Ors començà a publicar el seu Glossari a .
-Enric Prat de la Riba publicà La nacionalitat catalana.
ElModernisme va voler modernitzar i culturitzar la societat, mentre que el Noucentisme va voler donar una nova mirada al món antic, i es centraren sobretot en els clàssics grecoromans. Si el Modernisme va ser una explosió d’art amb totes les seves manifestacions (arquitectura, arts plàstiques aplicades...), aquest nou moviment serà la destil·lació de tot, és a dir, es quedà amb l’essència. ElNoucentisme no tindrà moltes novel·les; més ven dit, en tindrà només una: La ben plantada de Eugeni d’Ors, la qual va donar les normes del moviment i en serà la ment pensant. Parlant a través de Teresa, la protagonista del relat, l’autor ens explica les idees principals del Noucentisme. Un pintor destacat d’aquest moviment és Torres Garcia. A falta de novel·les, les poesies seran les que més destacaran, iaixò farà que sigui un moviment molt refinat comparat amb els anteriors. El pont entre el Modernisme i el Noucentisme va ser l’escola mallorquina, on van néixer els primers noucentistes. Josep Carner va ser, sens dubte, el principal poeta del Noucentisme. Un altre autor destacat va ser Joan Bofill i Mates, conegut com ‘Guerau de Liost’, qui va pintar el Montseny en la seva obra La Muntanyad’Ametistes, amb un gran optimisme i grans colors, molt diferent de la forma en que Victor Català pintava la seva natura: tenebrosa i apagada.
Com ja he mencionat abans, el Noucentisme es creà perquè la gent volia nous valors, així que es va crear “L’Escola de Bibliotecàries”, en la qual només es podia entrar superant un examen i obtenint un cert coneixement mínim. Això va empentar algunes dones a crearbiblioteques i escoles públiques, cosa que va avançar la societat molt positivament.
Un dels majors exponents d’aquest moviment va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, qui va néixer i morir a Castellterçol en la seva curta vida (46 anys). Va començar en el tema de la política l’any 1890, quan va ser escollit president del Centre Escolar Catalanista. Enel seu discurs pronuncià el següent: “Vinc a parlar-vos de la pàtria catalana, que, petita o gran, és l'única pàtria nostra [...]” Més tard, entre els anys 1907 i 1914 va ser president de la Diputació de Barcelona i, en aquest mateix últim any, va començar la seva presidència a la Mancomunitat de Catalunya, que es va allargar fins la seva mort l’any 1917. La seva gran obra principal va ser Lanacionalitat catalana, on descrivia els ideals de la Lliga Regionalista. El 1910 la va tornar a publicar amb algunes correccions.
El moviment va començar a davallar a partir 1917, però la data final del Noucentisme s’imposà l’any 1923 amb el cop d’estat de Primo de Rivera.

Josep Carner
Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884, i va morir el 4 de juny de 1970 aBrussel·les. És el màxim representant del Noucentisme, també conegut com “el príncep dels poetes”. Va començar a escriure amb dotze anys i enviava alguns relats a la revista “L’Aureneta”. Amb uns quinze anys publicà les seves poesies al “Diari de Barcelona”, sempre amb pseudònim ja que el seu pare era el director i no es volia que es sabés. L’any 1897 va començar dues carreres paral·lelament: Dret iFilosofia i Lletres. El 1902 es va llicenciar de la primera i dos anys després de la segona. Algunes de les seves majors obres són Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905),  Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets (1907) i Auques i ventalls (1914). Tota la seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957).

Joan Bofill i Mates
Joan Bofill i Mates, més...