EL NOUCENTISME
Páginas: 7 (1513 palabras)
Publicado: 25 de mayo de 2015
EL NOUCENTISME
Context històric, cultural i linguüistic
-Primer terç de s XX, Europa→esclat de la primera guerra mundial, la Revolució Russa i l’aparició del fexisme.
-Catalunya→ Lliga Regionalista arriba al poder i la Mancomunitat prepara el camí per a la instauració d’un parlament i un govern autonòmics durant la II Repuública.
De la Mancomunitat a la Generalitat de Catalunya
-1914→creació de la Mancomunitat de Catalunya, unió de les quatre diputacions catalanes. Estava governada per la Lliga i va dur a terme la important obra de modernització del país en el camp de la cultura, l’ensenyament i les obres públiques.
Cultura→ Nou impuls a lEC i va crear la Biblioteca de Catalunya. Prat de la Riba, va fomentar la creació d’una xarxa de biblioteques i museus, i també les publicacionsperiòdiques i les editorials.
Ensenyament→ Creació de estructura docent: l’Escola del Treball, l’Escola Superior d’Agricultura...
Obres públiques→ Millora de les carreteres i camins provincials, així com altres serveis.
El Noucentisme es va desenvolupar sota la protecció de la Mancomunitat, que fou suprimida el 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera.
La II República i la instauració de laGeneralitat de Catalunya
Amb el triomf d’Esquerra Republicana de Catalunya i la proclamació de la II República es va instaurar la Generalitat de Catalunya i al 1932 s’aprova l’Estatut d’Autonomia→ creació d’un parlament i govern propis. Franquisme (1939) acaba tot això.
La normativització de la llengua
-Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana→1906
-Creació de l’IEC→ 1907
Precedents de lanormativització que va tenir a Pompeu Fabra com a principal artífex.
Creació de l’IEC
1907, per part de la Diputació de Barcelona cultura catalana aconsegueix el suport de les institucions.
Acció de unificació i normativització té 2 principals promotors:
IEC coordina treballs lingüístics a través de la Secció Filològica
Pompeu Fabra a qui l’IEC encarrega la direcció del procès ja que està benpreparat i té una idea clara, científica i moderna de el plantejament de l’objectiu.
catedràtic de química a l’escola d’engunyers de Bilbao
aviat sent inclinació per la filologia i publica ‘ensayo de gramàtica de catalán moderno’ a l’avenç, que també li publica ‘tractat d’ortografia catalana’ i la primera edició de ‘gramàtica de la llengua catalana’ (1912)
Quan l’IEC li encarrega la tasca,s’envolta de col.laboradors que confeccionen ‘normes ortogràfiques (1913)’, ‘diccionari ortogràfic (1917)’, ‘la gramàtica catalana (1918)’, ‘diccionari general de la llengua catalana (1932)’, formant el corpus normatiu que completava la normativització.
Criteris de la reforma fabriana són una síntesi de les diferents postures que enfrontaven els escriptors: historicistes (etimologia i tradició),populises (partidaris llengua oral), modernistes (modernització i europeisme).
Fabra demanà que es subeditaren a una intenció de claredat i precisió per evitar confusions en algunes paraules.
respecte per l’etimologia amb el coneixement de les lleis de l’evolució de la llengua i de la història de les altres llengües literàries
el respecte per la tradició literària medieval, mitjançant el coneixement dela llengua antiga
la pronunciació real dels dialectes actuals per descobrir i solucionar les desviacions sofertes per la llengua durant els segles de decadència cultural (b i v: allò que coincidia amb el català antic era normatiu. Fins i tot viatja per escoltar els dialectes)
l’harmonia amb les altres llengües europees per tenir solucions idiomàtiques semblants. (neologismes, derivats…)
Fabraconsiderava la normativització urgent i sintetitzar el treball en:
codificació ortogràfica per l’ús unificat de la llengua escrita
sistematització gramatical per regular usos correctes i incorectes
fixació del lèxic en un diccionari que recollís els mots comuns a tot el domini lingüístic, i els neologismes i tecnicismes d’abast universal.
L’explicació a través de la publicació de ‘converses...
Context històric, cultural i linguüistic
-Primer terç de s XX, Europa→esclat de la primera guerra mundial, la Revolució Russa i l’aparició del fexisme.
-Catalunya→ Lliga Regionalista arriba al poder i la Mancomunitat prepara el camí per a la instauració d’un parlament i un govern autonòmics durant la II Repuública.
De la Mancomunitat a la Generalitat de Catalunya
-1914→creació de la Mancomunitat de Catalunya, unió de les quatre diputacions catalanes. Estava governada per la Lliga i va dur a terme la important obra de modernització del país en el camp de la cultura, l’ensenyament i les obres públiques.
Cultura→ Nou impuls a lEC i va crear la Biblioteca de Catalunya. Prat de la Riba, va fomentar la creació d’una xarxa de biblioteques i museus, i també les publicacionsperiòdiques i les editorials.
Ensenyament→ Creació de estructura docent: l’Escola del Treball, l’Escola Superior d’Agricultura...
Obres públiques→ Millora de les carreteres i camins provincials, així com altres serveis.
El Noucentisme es va desenvolupar sota la protecció de la Mancomunitat, que fou suprimida el 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera.
La II República i la instauració de laGeneralitat de Catalunya
Amb el triomf d’Esquerra Republicana de Catalunya i la proclamació de la II República es va instaurar la Generalitat de Catalunya i al 1932 s’aprova l’Estatut d’Autonomia→ creació d’un parlament i govern propis. Franquisme (1939) acaba tot això.
La normativització de la llengua
-Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana→1906
-Creació de l’IEC→ 1907
Precedents de lanormativització que va tenir a Pompeu Fabra com a principal artífex.
Creació de l’IEC
1907, per part de la Diputació de Barcelona cultura catalana aconsegueix el suport de les institucions.
Acció de unificació i normativització té 2 principals promotors:
IEC coordina treballs lingüístics a través de la Secció Filològica
Pompeu Fabra a qui l’IEC encarrega la direcció del procès ja que està benpreparat i té una idea clara, científica i moderna de el plantejament de l’objectiu.
catedràtic de química a l’escola d’engunyers de Bilbao
aviat sent inclinació per la filologia i publica ‘ensayo de gramàtica de catalán moderno’ a l’avenç, que també li publica ‘tractat d’ortografia catalana’ i la primera edició de ‘gramàtica de la llengua catalana’ (1912)
Quan l’IEC li encarrega la tasca,s’envolta de col.laboradors que confeccionen ‘normes ortogràfiques (1913)’, ‘diccionari ortogràfic (1917)’, ‘la gramàtica catalana (1918)’, ‘diccionari general de la llengua catalana (1932)’, formant el corpus normatiu que completava la normativització.
Criteris de la reforma fabriana són una síntesi de les diferents postures que enfrontaven els escriptors: historicistes (etimologia i tradició),populises (partidaris llengua oral), modernistes (modernització i europeisme).
Fabra demanà que es subeditaren a una intenció de claredat i precisió per evitar confusions en algunes paraules.
respecte per l’etimologia amb el coneixement de les lleis de l’evolució de la llengua i de la història de les altres llengües literàries
el respecte per la tradició literària medieval, mitjançant el coneixement dela llengua antiga
la pronunciació real dels dialectes actuals per descobrir i solucionar les desviacions sofertes per la llengua durant els segles de decadència cultural (b i v: allò que coincidia amb el català antic era normatiu. Fins i tot viatja per escoltar els dialectes)
l’harmonia amb les altres llengües europees per tenir solucions idiomàtiques semblants. (neologismes, derivats…)
Fabraconsiderava la normativització urgent i sintetitzar el treball en:
codificació ortogràfica per l’ús unificat de la llengua escrita
sistematització gramatical per regular usos correctes i incorectes
fixació del lèxic en un diccionari que recollís els mots comuns a tot el domini lingüístic, i els neologismes i tecnicismes d’abast universal.
L’explicació a través de la publicació de ‘converses...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.