Obras Modernistas

EROS I PSIQUE

Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova (Possagno, 1757-1822)
Cronologia: 1787-1793
Estil: neoclassicista
Tipologia: escultura exempta
Material: marbre blanc
Tema: mitològic
Localització: Musée du Louvre (París)

Biografia de l’autor
Antonio Canova va ser l’escultor de més èxit del neoclassicisme. Tenia un estil clarament influenciat per l’escultura clàssica grega.Descripció formal
Expressa en la seva obra el rigor de l’art neoclàssic, mostrant l’ideal de bellesa masculí i femení de l’època. Els dos cossos juvenils tracen una aspa, formada per les ales del déu grec i per les extremitats inferiors d’ambdós. Es produeix l’apropament dels llavis dels enamorats, que s’enquadra en un cercle a partir dels braços d’Eros, que envolta el cap i el cos de Psique, iPsique, que abraça el cap d’Eros. Així s’aconsegueix que l’espectador centri la seva atenció en aquest punt.
L’autor aconsegueix esculpir una obra plena de tendresa pel tractament acurat del material. Va banyar en calç i àcid per donar més sensació de realisme. La falta de policromia és deguda a què a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.
Temàtica
L’escultura reflecteixel final de la història mitològica narrada per l’escriptor llatí Apuleu al llibre L’ase d’or. Eros, déu de l’amor es va enamorar de Psique, la filla d’un rei d’Àsia. Ella va obrir l’atuell de Prosèrpina que contenia el secret de la bellesa, i va ser castigada a sumir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés. La intensitat del petó fa que es converteixi en imatgeparadigmàtica de l’amor. L’escultura va arribar en mans de Napoléo.
Models i influències
Des d’un punt de vista formal , l’obra té com a referent el món clàssic, que ell havia estudiat a través de l’estatuària clàssica de les col·leccions italianes (Campidoglio, Museu Pius Clementí del Vaticà i la col·lecció Farnese a Nàpols). També s’ha d’analitzar con una reacció estètica contra els excessos deldecorativisme rococó. La seva obra va exercir una gran influència entre els integrants del moviment neoclàssic, gràcies a la fama i al prestigi internacional. Va anticipar un dels conceptes de l’escultura moderna.
A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguir pels catalans Damià Campeny i Antoni Solà.
EL JURAMENT DELS HORACIS
Títol: El jurament dels Horacis
Autor: Jacques-Louis David (París,1748-Brusel·les, 1825)
Cronologia: 1784
Estil: neoclàssic
Tècnica: oli sobre tela
Tema: literari
Localització: Musée du Louvre (París)

Biografia del autor
Jacques-Louis David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va pintar els millors quadres de temàtica històrica. Va participar de manera activa en la Revolució de 1789, del qual va ser considerat l’artista oficial.Descripció formal
Es mostra una perfecta integració de les figures dintre de l’espai arquitectònic i assigna a cada figura una de les tres arcades del fons. Aquesta separació permet ordenar els personatges: claredat expositiva. Perfila amb molta cura totes les figures a través d’un modelatge anatòmic perfecte. Prioritza la línia recta en els personatges masculins i la ondulada en els femenins. Això dónauna actitud més agressiva en els homes i més sentimental en les dones.
Predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. El vermell s’utilitza en les tres parts que es divideix el quadre i equilibra cromàticament l’escena, però David el converteix en un color fred. L’escena està banyada per una llum tènue, que entra des de l’esquerra sense que hi hagi cap focus lumínic: inspiració enCaravaggio.
Temàtica
L’obra s’inspira en la tragèdia literària Horaci, realitzada pel dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada en el llibre Les dècades, de Tit Livi. David evoca el moment en què els tres germans Horacis juren davant el seu pare que combatran fins la mort contra les guerres de la ciutat veïna Alba Llonga. A la dreta, les dones ploren. El pintor va voler reflectir el...