Olitaola

Columna trajana.


FITXA TÈCNICA

Títol: Columna Trajana
Autor: Apol·lodor de Damasc
Cronologia: 107-113
Estil: Romà imperial
Mides: 40 m alt, 4 m diàmetre
Localització: Fòrum de Trajà (Roma)

DESCRIPCIÓ DELS ELEMENT FORMALS

Material i tècnica: La columna de trajà està feta de marbre, possiblement de Paros, mitjançant la tècnica de la talla, que consisteix en treure el materialmitjançant eines metàl·liques com el cisell o els punxons.

Cromatisme: Actualment, podem observar la coloració blanquinosa del marbre, però originàriament tenia una policromia amb colors intensos i vius.

Tipus: És una figura exempta encara que està decorada amb una gran extensió de relleus que varien des de l'alt relleu fins a baix. Tot i així, predomina el mig relleu.

Composició: Pel que faa la composició, la columna es regeix, com totes les columnes, per la verticalitat. És, a més, una estructura amb simetria radial, tot i que a les imatges dels relleus no són en cap cas simètriques. En aquestes imatges, hi predominen les línies diagonals i verticals, que afavoreixen el dinamisme.


Aquesta columna cilíndrica s'erigeix sobre un pedestal de base quadrada decorat amb relleusd'armes i està formada per una base simple en forma de corona de llorer, un fust sobre el qual trobem la cinta helicoïdal amb els relleus esculpits i un capitell d'ordre dòric amb formes geomètriques. Sobre aquest hi havia una estàtua de bronze de Trajà, que ha estat substituïda per una de Sant Pere. La columna té una entrada a la cara principal del pedestal, encarada a la basílica Úlpia, que connectaamb una escala de cargol que ascendeix la columna completa permetent l'accés a la part superior. Les seves proporcions es basen en la relació del diàmetre de la base amb l'alçada, de manera que el diàmetre és una desena part de l'altura.

Pel que fa a les proporcions de les figures dels relleus, la majoria d'elles respecten la proporció segons la qual el cap és un sisè de l'alçada. Cal destacarque la perspectiva no és gaire acurada i algunes de les relacions entre les formes no corresponen, ja que la seva grandària no es correspon amb la profunditat. És a dir, la relació entre els diferents plans no està feta a escala, sinó que superposen plans propers i allunyats que tenen figures de la mateixa grandària. Un altre cas que evidencia la diferència entre les proporcions és el cas de lafigura de Trajà, que apareix nombroses vegades i sempre amb una grandària major de la que correspondria per tal de destacar-ne la presència.

Per altra banda, les imatges augmenten de mida segons la seva situació vertical: les més properes al terra són més petites que les més allunyades. Amb aquesta variació de les grandàries, les imatges semblen de mida similar quan s'observen des de baix.Moviment: Totes les figures del relleu tenen un cert dinamisme, reflectit en la col·locació de les extremitats i les armes, el predomini de les línies diagonals i verticals, la inclinació dels cossos i la representació de les diverses accions que realitzen, que són de caire divers: remar, parlar, muntar a cavall, etc. En alguns casos puntuals, però, aquest moviment està molt poc marcat i els cossossón bastant rectes amb només una lleu desviació o flexió d'una cama i el cap girat.

Possible incidència de la llum: la sensació de profunditat, que no s'assoleix amb la proporció per culpa de les precisions comentades, és creada a través dels diferents tipus de relleu i els contrastos de llum i ombra, que es produeixen amb la incidència de la llum. Aquests contrastos són rics, tot i que estracta de relleus en marbre, degut a les diferents profunditats dels relleus i a les zones enfonsades que creen els volums entre ells.

Expressió: podem observar que les figures dels relleus, que formen una seqüència narrativa, estan tractades al detall i de manera realista, de manera que fins i tot es poden veure les diferents expressions en els rostres de les persones. També es pot veure el...