Oncle Vania
Páginas: 65 (16138 palabras)
Publicado: 13 de octubre de 2011
Anton Txèkhov L’oncle Vània
Anton Txèkhov L’oncle Vània
Escenes de la vida rural en quatre actes Traducció de Feliu Formosa Amb la col·laboració de Nina Avrova
Mínima 7
Mínima 7
L’oncle Vània
Escenes de la vida rural en quatre actes
Anton Txèkhov
Traducció de Feliu Formosa Amb la col·laboració de Nina Avrova
Mímima 7
Txekhov, Anton Pavlovitx, 1860-1904 [Diadia Vania.Català] L’Oncle Vània: escenes de la vida rural en quatre actes. (Mínima ; 7) ISBN 978-84-7845-022-0 I. Formosa, Feliu, 1934-, trad. II. Avrova, Nina, trad. III. Biblioteca de Catalunya IV. Títol V. Col·lecció: Mínima (Biblioteca de Catalunya) ; 7 882-2”18”
L’oncle Vània
Edició Biblioteca de Catalunya Directora de la Biblioteca de Catalunya Dolors Lamarca i Morell Autor Anton Txèkhov TraduccióFeliu Formosa Coordinació Mercè Gárriz. BC Robert Langarita. BC Disseny gràfic Azuanco Impressió Grup 3, s.l. © dels textos: els autors © de l’edició : Biblioteca de Catalunya ISBN: 978-84-7845-022-0 DL:
L’oncle Vània.
Escenes de la vida rural en quatre actes Anton Txèkhov Traducció de Feliu Formosa Amb la col·laboració de Nina Avrova
Personatges.
ALEKSANDR VLADÍMIROVITX SEREBRIAKOV,IELENA ANDRÈIEVNA, SÒFIA ALEKSÀNDROVNA (SÒNIA), professor jubilat la seva dona, 27 anys filla del primer matrimoni del professor MÀRYA VASSÍLIEVNA VOINITZKAIA, viuda d’un conseller secret, mare de la primera dona del professor IVAN PETRÒVITX VOINITZKI, MIKHAÏL LVÒVITX ÀSTROV, ILIÀ ILIÏTX TELEGUIN, MARINA, UN TREBALLADOR L’acció a la finca de SEREBRIAKOV el seu fill metge terratinent arruïnat vellamainadera
Acte primer
Un jardí. Veiem una part del jardí i el porxo de la casa. Al camí d’arbres, sota un àlber vell, una taula parada per al te. Bancs, cadires; en un dels bancs, una guitarra. Vora la taula, un gronxador. Són les dues de la tarda tocades. Fa un dia ennuvolat. Marina, una velleta com embotornada i feixuga, seu vora el samovar, sargeix una mitja, i Àstrov, es passeja alvoltant seu. MArinA, que omple un vas: Té, beu, padrinet. ÀsTroV, que pren el vas de mala gana: És que no tinc set. MArinA: I no et vindria de gust una miqueta de vodka? ÀsTroV: No. No prenc vodka cada dia. A més fa tanta xafogor... (Pausa). Iaia, quant fa que ens coneixem? MArinA, que s’ho pensa: Quant? Vas arribar a aquestes terres ara fa... quant?... Encara era viva Vera Petrovna, la mare deSònietxka. Ens venies a veure sovint els dos últims hiverns que va viure... Això vol dir que han passat onze anys.(Després d’un moment de reflexió:) O potser més... ÀsTroV: He canviat molt des d’aleshores? MArinA: Sí, molt. Llavors eres jove, feies goig, i ara has envellit. I no fas tant de goig. A més... beus massa. ÀsTroV: Sí... En aquests deu anys m’he convertit en una altra persona. I saps per què?Perquè treballo com un animal, iaia. Des de bon matí fins al vespre d’un cantó a l’altre, no conec el repòs, i a les nits, sota els llençols, no et deixa viure la por que et treguin del llit per veure un malalt. D’ençà que ens coneixem, tot aquest temps, no he tingut ni un sol dia lliure. Com vols que no envelleixi? Sí, i la vida, ella mateixa, ja és prou avorrida, estúpida, sòrdida... És una vidaben
5
arrossegada. Tota la gent que t’envolta és absurda, i són sempre els mateixos; i quan portes dos, tres anys amb ells, veus que tu mateix, sense adonar-te’n, t’has tornat un tipus estrafolari. És el destí, no hi ha res a fer! Mira quins pèls més llargs que porto... M’he tornat un tipus estrafolari, iaia... beneit, beneit encara no ho sóc del tot; gràcies a Déu, el cervell em carbura,però tinc els sentits com atrofiats. No desitjo res, no necessito res, no estimo ningú... O potser només t’estimo a tu. (Li besa el cap.) Quan era petit, tenia una iaia com tu. MArinA: Que potser menjaries alguna cosa? ÀsTroV: No. La tercera setmana de quaresma vaig anar a Màlitskoie. Hi havia una epidèmia... Tifus exantemàtic... A les cabanyes, gent estirada l’una al costat de l’altra......
Anton Txèkhov L’oncle Vània
Escenes de la vida rural en quatre actes Traducció de Feliu Formosa Amb la col·laboració de Nina Avrova
Mínima 7
Mínima 7
L’oncle Vània
Escenes de la vida rural en quatre actes
Anton Txèkhov
Traducció de Feliu Formosa Amb la col·laboració de Nina Avrova
Mímima 7
Txekhov, Anton Pavlovitx, 1860-1904 [Diadia Vania.Català] L’Oncle Vània: escenes de la vida rural en quatre actes. (Mínima ; 7) ISBN 978-84-7845-022-0 I. Formosa, Feliu, 1934-, trad. II. Avrova, Nina, trad. III. Biblioteca de Catalunya IV. Títol V. Col·lecció: Mínima (Biblioteca de Catalunya) ; 7 882-2”18”
L’oncle Vània
Edició Biblioteca de Catalunya Directora de la Biblioteca de Catalunya Dolors Lamarca i Morell Autor Anton Txèkhov TraduccióFeliu Formosa Coordinació Mercè Gárriz. BC Robert Langarita. BC Disseny gràfic Azuanco Impressió Grup 3, s.l. © dels textos: els autors © de l’edició : Biblioteca de Catalunya ISBN: 978-84-7845-022-0 DL:
L’oncle Vània.
Escenes de la vida rural en quatre actes Anton Txèkhov Traducció de Feliu Formosa Amb la col·laboració de Nina Avrova
Personatges.
ALEKSANDR VLADÍMIROVITX SEREBRIAKOV,IELENA ANDRÈIEVNA, SÒFIA ALEKSÀNDROVNA (SÒNIA), professor jubilat la seva dona, 27 anys filla del primer matrimoni del professor MÀRYA VASSÍLIEVNA VOINITZKAIA, viuda d’un conseller secret, mare de la primera dona del professor IVAN PETRÒVITX VOINITZKI, MIKHAÏL LVÒVITX ÀSTROV, ILIÀ ILIÏTX TELEGUIN, MARINA, UN TREBALLADOR L’acció a la finca de SEREBRIAKOV el seu fill metge terratinent arruïnat vellamainadera
Acte primer
Un jardí. Veiem una part del jardí i el porxo de la casa. Al camí d’arbres, sota un àlber vell, una taula parada per al te. Bancs, cadires; en un dels bancs, una guitarra. Vora la taula, un gronxador. Són les dues de la tarda tocades. Fa un dia ennuvolat. Marina, una velleta com embotornada i feixuga, seu vora el samovar, sargeix una mitja, i Àstrov, es passeja alvoltant seu. MArinA, que omple un vas: Té, beu, padrinet. ÀsTroV, que pren el vas de mala gana: És que no tinc set. MArinA: I no et vindria de gust una miqueta de vodka? ÀsTroV: No. No prenc vodka cada dia. A més fa tanta xafogor... (Pausa). Iaia, quant fa que ens coneixem? MArinA, que s’ho pensa: Quant? Vas arribar a aquestes terres ara fa... quant?... Encara era viva Vera Petrovna, la mare deSònietxka. Ens venies a veure sovint els dos últims hiverns que va viure... Això vol dir que han passat onze anys.(Després d’un moment de reflexió:) O potser més... ÀsTroV: He canviat molt des d’aleshores? MArinA: Sí, molt. Llavors eres jove, feies goig, i ara has envellit. I no fas tant de goig. A més... beus massa. ÀsTroV: Sí... En aquests deu anys m’he convertit en una altra persona. I saps per què?Perquè treballo com un animal, iaia. Des de bon matí fins al vespre d’un cantó a l’altre, no conec el repòs, i a les nits, sota els llençols, no et deixa viure la por que et treguin del llit per veure un malalt. D’ençà que ens coneixem, tot aquest temps, no he tingut ni un sol dia lliure. Com vols que no envelleixi? Sí, i la vida, ella mateixa, ja és prou avorrida, estúpida, sòrdida... És una vidaben
5
arrossegada. Tota la gent que t’envolta és absurda, i són sempre els mateixos; i quan portes dos, tres anys amb ells, veus que tu mateix, sense adonar-te’n, t’has tornat un tipus estrafolari. És el destí, no hi ha res a fer! Mira quins pèls més llargs que porto... M’he tornat un tipus estrafolari, iaia... beneit, beneit encara no ho sóc del tot; gràcies a Déu, el cervell em carbura,però tinc els sentits com atrofiats. No desitjo res, no necessito res, no estimo ningú... O potser només t’estimo a tu. (Li besa el cap.) Quan era petit, tenia una iaia com tu. MArinA: Que potser menjaries alguna cosa? ÀsTroV: No. La tercera setmana de quaresma vaig anar a Màlitskoie. Hi havia una epidèmia... Tifus exantemàtic... A les cabanyes, gent estirada l’una al costat de l’altra......
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.