Oppidum - ciuitas
Páginas: 8 (1866 palabras)
Publicado: 19 de febrero de 2014
DE L’OPPIDUM IBÈRIC A LA CIUITAS ROMANA
Poblats ibers a Catalunya
Catalunya va ser habitada per pobles que es poden considerar ibers des del s. V-IV aC. La localització i la distribució d’aquests pobles se’ns fa difícil, no per les poques fonts, sinó també per els avanços i retrocessos dels seus límits. A grosso modo, s’admet la següent distribució: a l’interior, en el que avui dia és laPlana de Lleida, vivien els ilergets; al sud, en el que avui seria el Camp de Tarragon, vivien els cossetans; al nord d’ells vivien els laketans i a l‘est, els laietans, que ocupaven les planes fins la costa. Entre aquests pobles i els Pirineus s’hi trobaven un seguit de pobles d’ubicació molt complexa: els suessetans i els ausetans, i a les valls del Pirineu, els bergistans, els andosins, elsarenosis i els ceretans. Els idiketes eren els que estaven més a prop del mar.
En el mapa, podem veure com estaven distribuïts i fer-nos-en una idea més clara.
L’estructura dels diversos pobles ibers excavats de moment a Catalunya ens permeten classificar-los, tenint en compte els factors de la superfície total de l’assentament, el seu emplaçament geogràfic, les seves construccions fortificades ila seva disposició urbanística, en poblats de cima, poblats de barrera i poblats de vessant.
Els poblats de cima es caracteritzen en primer lloc, com el seu nom indica, per estar situats en un lloc elevat. Aquesta situació té un caràcter clarament defensiu, de vigilància i de control sobre el territori que l’envolta. Aquests poblats solen tenir una superfície reduïda per la seva adaptació a latopografia del lloc. Acostumen a estar emmurallats, més que res, per tal de marcar el límit de l’assentament ja que la seva situació geogràfica els ofereix un elevat grau de protecció natural. Aquest tipus poblats predominen a la costa del Maresme: Montarbat (Lloret de Mar), Castellrruf (Santa Maria de Martorelles) o el Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet). Però un cas excepcional és el dela Moleta del Remei (Alcanar, Tarragona).
Els poblats de barrera són els que aprofiten certs accidents naturals com penínsules o istmes per establir l’assentament. La seva fortificació és més important que la dels poblats de cima, tot i que només està fortificat per la part que no ofereix una protecció natural, que normalment és reduïda. Així trobem murs molt més gruixuts, presència defosses o l'existència d’unes torres defensives. Es tracta d’assentaments molt més grans que els anteriors i podem trobar extensions de fins a 40.000 m2. Molts dels seus exemples es troben al Tarragonès: Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona), Sant Miquel (Vinebre, Tarragona), l’Illa d‘en Reixach (Ullastret), Turó Rodó (Lloret de Mar, Girona) i Sant Miquel de Olèrdola al Penedès. Però seguramentl’exemple més interessant es tracta del jaciment de les Toixoneres-Alorda Park a Calafell.
Per últim, els poblats de vessant són aquells que aprofitarien la presència d’un desnivell geogràfic, per establir un assentament que anirien estenent-se a diferents nivells. Així, podem trobar la presència de diferents nivells de terrasses, com a conseqüència del seu emplaçament. Depenent de lainclinació de l'assentament, aquests nivells es comunicaven entre si mitjançant escales o vies per on passaven els vehicles rodats. Aquests assentaments són molt més grans que els anteriors, podent aconseguir una extensió d’11 Ha. Les fortificacions són molt més complexes i importants, ja que són més vulnerables per la seva situació geogràfica. Així trobem uns murs defensius de gran longitud, moltmés gruixuts i amb un elevat número de torres defensives. La majoria d’aquests poblats formaven part de la tribu dels indiketes, i així imitaven l’exemple del Puig de Sant Andreu (Ullastret). En serien exemples el poblat de Burriac a Cabrera de Mar i el Turó d’en Boscà de Badalona.
La organització política dels pobles ibers és complicada de definir ja que es conforma de molts pobles...
Poblats ibers a Catalunya
Catalunya va ser habitada per pobles que es poden considerar ibers des del s. V-IV aC. La localització i la distribució d’aquests pobles se’ns fa difícil, no per les poques fonts, sinó també per els avanços i retrocessos dels seus límits. A grosso modo, s’admet la següent distribució: a l’interior, en el que avui dia és laPlana de Lleida, vivien els ilergets; al sud, en el que avui seria el Camp de Tarragon, vivien els cossetans; al nord d’ells vivien els laketans i a l‘est, els laietans, que ocupaven les planes fins la costa. Entre aquests pobles i els Pirineus s’hi trobaven un seguit de pobles d’ubicació molt complexa: els suessetans i els ausetans, i a les valls del Pirineu, els bergistans, els andosins, elsarenosis i els ceretans. Els idiketes eren els que estaven més a prop del mar.
En el mapa, podem veure com estaven distribuïts i fer-nos-en una idea més clara.
L’estructura dels diversos pobles ibers excavats de moment a Catalunya ens permeten classificar-los, tenint en compte els factors de la superfície total de l’assentament, el seu emplaçament geogràfic, les seves construccions fortificades ila seva disposició urbanística, en poblats de cima, poblats de barrera i poblats de vessant.
Els poblats de cima es caracteritzen en primer lloc, com el seu nom indica, per estar situats en un lloc elevat. Aquesta situació té un caràcter clarament defensiu, de vigilància i de control sobre el territori que l’envolta. Aquests poblats solen tenir una superfície reduïda per la seva adaptació a latopografia del lloc. Acostumen a estar emmurallats, més que res, per tal de marcar el límit de l’assentament ja que la seva situació geogràfica els ofereix un elevat grau de protecció natural. Aquest tipus poblats predominen a la costa del Maresme: Montarbat (Lloret de Mar), Castellrruf (Santa Maria de Martorelles) o el Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet). Però un cas excepcional és el dela Moleta del Remei (Alcanar, Tarragona).
Els poblats de barrera són els que aprofiten certs accidents naturals com penínsules o istmes per establir l’assentament. La seva fortificació és més important que la dels poblats de cima, tot i que només està fortificat per la part que no ofereix una protecció natural, que normalment és reduïda. Així trobem murs molt més gruixuts, presència defosses o l'existència d’unes torres defensives. Es tracta d’assentaments molt més grans que els anteriors i podem trobar extensions de fins a 40.000 m2. Molts dels seus exemples es troben al Tarragonès: Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona), Sant Miquel (Vinebre, Tarragona), l’Illa d‘en Reixach (Ullastret), Turó Rodó (Lloret de Mar, Girona) i Sant Miquel de Olèrdola al Penedès. Però seguramentl’exemple més interessant es tracta del jaciment de les Toixoneres-Alorda Park a Calafell.
Per últim, els poblats de vessant són aquells que aprofitarien la presència d’un desnivell geogràfic, per establir un assentament que anirien estenent-se a diferents nivells. Així, podem trobar la presència de diferents nivells de terrasses, com a conseqüència del seu emplaçament. Depenent de lainclinació de l'assentament, aquests nivells es comunicaven entre si mitjançant escales o vies per on passaven els vehicles rodats. Aquests assentaments són molt més grans que els anteriors, podent aconseguir una extensió d’11 Ha. Les fortificacions són molt més complexes i importants, ja que són més vulnerables per la seva situació geogràfica. Així trobem uns murs defensius de gran longitud, moltmés gruixuts i amb un elevat número de torres defensives. La majoria d’aquests poblats formaven part de la tribu dels indiketes, i així imitaven l’exemple del Puig de Sant Andreu (Ullastret). En serien exemples el poblat de Burriac a Cabrera de Mar i el Turó d’en Boscà de Badalona.
La organització política dels pobles ibers és complicada de definir ja que es conforma de molts pobles...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.