oración subordinada

L´ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA
Les oracions subordinades substantives realitzen, dintre la proposició principal, qualsevol de les funcions pròpies d´un sintagma nominal o d´un sintagma preposicional (subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement del nom, etc); per exemple:
La professora d´Història explica la lliçó S.N (C.D)
La professorad´Història explica que el 1979 s´aprovà l´Estatut O.sub. subst. funció C.D
La subordinació substantiva pot presentar diverses estructures:
que(conj.) + ORACIÓ= Em van dir que el fuster vindria dissabte.
La conjunció que no té altra funció que la d´introduir de la proposició substantiva; per tant, no realitza cap funció sintàctica.
Cal mantenir la forma que davant de les oracions substantives(Els prego que m´informin) i evitar construccions calcades del castellà com: Els prego m´informin.
No confondre la conjunció que amb el pronom relatiu o interrogatiu que introdueixen oracions substantives.
La conjunció que no pot anar mai precedida de preposició. Tampoc pot anar precedida de determinant.
(preposició +) INFINITIU= L´Helena volia sortir cada nit.
De vegades, poden anarprecedides de la preposició de: Ens va pregar (de) venir al matí.
què(pronom interrogatiu) + ORACIÓ= No em preocupa què diran.
Les oracions substantives interrogatives poden ser directes (Ens van preguntar: vindreu amb cotxe?) o indirectes (No sé què diran del projecte). Les indirectes són introduïdes sempre per un pronom interrogatiu.
si (conjunció) + ORACIÓ= No sé si tinc els llibres de geologia.Les oracions substantives introduïdes per la conjunció si són interrogatives indirectes totals, a diferència de les interrogatives indirectes esmentades anteriorment, que són parcials.
Les interrogatives amb si comporten la idea de dubte: El professor ha preguntat si ho sabíem.
 

L’ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA DE RELATIU
Aquesta mena d´oracions substantives de relatiu o substantivadesprovenen de les oracions adjectives que han sofert la pèrdua d´un antecedent genèric (persones, coses, etc) i és per aquest motiu que funcionen com a nucli del sintagma elidit.
Les que fan referència al lloc (introduïdes per on: On abans hi havia una fàbrica, ara hi ha un hort), s´han de classificar com a oracions adverbials de lloc.
(prep.) + QUI
det/art + QUI
(prep. +) tot/tothom...+ QUIReferència a persones
(prep. +) això/allò/el...+ QUE
(prep. +) tot...+ QUE
Referència a coses
Exemples:
Qui menja sopes se les pensa totes.
Has de dir la veritat a qui te la demani.
Aquell qui desitgi anar de viatge...
Els qui vulguin anar d´excursió...
A la fira regalen obsequis a tots els qui en demanen.
Tothom qui en demani tindrà un obsequi.
Tots aquells /els qui en demanin tindran unobsequi.
 El que diu és molt agosarat.
Allò que va escriure el periodista no és del tot cert.
Això que dius a la carta no m´ho crec.
De tot allò que vas dir, no m´ho crec.
Amb el que dius no n´hi ha prou.


FUNCIONS:
Les oracions subordinades substantives poden exercir les següents funcions sintàctiques a l´oració principal:
Subjecte:
Encapçalades per que: Em preocupa molt que novinguis.
Davant de que no es pot anteposar l´article el (a diferència del castellà); ara bé, sí que hi podem anteposar l´expressió el fet...: Em preocupa el fet que no vinguis.
Encapçalades per l´infinitiu: No m´agrada (de) treballar al torn de nit. Aquí també es pot anteposar l´expressió el fet de a l´infinitiu: No m´agrada el fet de treballar...
Altres possibilitats: No m´importa què diran/ Nom´importa si vindran/ M´agrada com escrius.
C. Directe:
Les substantives en funció de C.D. compten amb les estructures bàsiques, és a dir, les d´infinitiu i les introduïdes per la conjunció que. També poden ser introduïdes per si, què, qui, com o estil directe.
Em va explicar que no vol jugar.
Els cosins volen pujar a les golfes.
Li vaig preguntar si havia trobat la clau.
Els alumnes...