ortografia catalana

L’accentuació gràfica

esdrúixoles
(accent a l’antepenúltima
síl·laba)
planes
(accent a la penúltima
síl·laba)
agudes
(accent a l’última
síl·laba)
sec-
-ci-
-ó
te-
-lè-
-fon
mà--qui-
-na

S’accentuen les paraules:

agudes quan acaben amb:
-a, -e, -i, -o, -u
-as, -es, -is, -os, -us
-en, -in
o-ca-si-ó
pas-tís
sor-prèn



planes quan no acaben amb:
-a, -e, -i, -o,-u
-as, -es, -is, -os, -us
-en, -in
cà-lid
pú-blic
o-rí-gens



esdrúixoles: sempre

à-re-a
mà-ne-ga
in-còg-ni-ta

En els mots polisíl·labs, la síl·laba tònica és aquella en què recaula major força de veu. Segons la posició de la síl·laba tònica la paraula serà:
aguda (si el cop de veu recau en l'última síl·laba): sec-ci-ó
plana (si recau en la penúltima síl·laba): te-lè-fonesdrúixola (si recau en l'antepenúltima síl·laba): mà-qui-na
Com ja deus haver observat, en català hi ha dues menes d'accent: el greu, que correspon a la vocal oberta, i l'agut, que correspon a lavocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la o.

1. Accentuació de la e
En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrúixols, la e és oberta i,per tant, porta accent greu.
cafè, cinquè, anglès, conèixer, èxit, perquè, paciència
Però porta accent agut en els casos següents:
Paraules agudes amb accent agut
els substantius abecé, clixé,consomé, jaqué, peroné, puré, quinqué, ximpanzé
els compostos de bé (gairebé, malbé, també), de té (conté, sosté), de ve (convé, prové)
la 1a persona del singular del futur simple: cantaré, temeré,dormiré
la 2a persona del singular del pretèrit perfet simple (2a conjugació): perdé, segué, digué
els adverbis després, només
els noms i adjectius que fan el plural en -essos: accés, congrés,exprés... tret de xerès, interès, espès
la 1a i la 3a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugació): digués, cantés
la 3a persona del singular del present d'indicatiu del...