Orígens del jazz

ELS ORIGENS DEL JAZZ
El jazz és una música afroamericana apareguda a principis del segle XX, creada per esclaus importats a Amèrica des d’Àfrica. Els esclaus només tenien un dia lliure, el diumenge, i en aquest dia anaven a l’església i allà escoltaven i aprenien música. El que aprenien ho feien servir per cantar mentre feien durs treballs al camp. Es va crear a la ciutat coneguda com el“bressol del jazz”, Nova Orleans. L’any 1865 Lincoln, el president d’aleshores, va abolir l’esclavitud i a partir d’aquell moment, els músics ex-esclaus van poder adquirir instruments i d’això va sorgir el jazz instrumental.

Sobre el músic:
Al principi, els músics de raça negra de jazz no tenien cap formació musical. Però hi havia bandes formades per músics blancs que imitaven la manera de tocar i decantar dels negres i això s’anomenava dixieland.

Característiques musicals del jazz:
El jazz es basava principalment es la improvisació i en un èmfasi en el ritme.
Gènere:
Era música popular, ja que no s’escrivia en partitures encara que quan apareixes les big bands, als anys 30, ja és necessari l’ús de les partitures i llavors es converteix en música culta.
Melodia:
Té una estructuraharmònica que es va repetint (la forma més comuna és AABA).
Les notes característiques del jazz són les blue notes, que provenen del blues com ja indica el nom: la 3a i la 7a de l’escala major, rebaixades d’un semitò, així com la 5a disminuïda:
3ra nota amb bemoll 7a nota amb bemoll 5a nota amb bemoll

Ritme:
Es caracteritza per l’off-beat, desviació constant de la pulsació.Conté síncopes, acceleracions i retards en el tempo. Swing, que evita fer caure les notes just en el temps, s’interpreten just abans o just després i el swing també consisteix en accentuar els temps febles del compàs.



Dinàmica:
Hi ha dues maneres d’interpretar:
Hot intonation: consisteix en fer vibratos, sospirs, pauses... per tal de fer la interpretació més expressiva i més personal.
Estilresponsorial: un solista “pregunta” i tot el grup vocal o instrumental “respon”.


Harmonia:
El principi el jazz tenia harmonies senzilles però amb la influència de la música europea va arribar a tenir harmonies complexes.
Textura:
La més utilitzada és la textura polifònica, sobretot del tipus melodia acompanyada. També podem trobar la textura homofònica i la textura contrapuntísticaencara que ja és menys habitual.
Timbre:
Secció melòdica, instruments que porten la melodia: veu, trompeta, saxo, clarinet, trombó, piano...
Secció rítmica, instruments que fan l’acompanyament rítmic: piano, contrabaix o tuba, banjo o guitarra, bateria...

LES ARRELS DEL JAZZ
Work-songs: canços que s’utilitzaven per acompanyar el treball amb un caràcter nostàlgic i de protesta.
Gospel: eren isón les cançons que els negres d’Amèrica cantaven en les celebracions religioses.
Blues: és el tipus de jazz que parla més dels sentiments, les lletres parlen de la desesperació, la frustració, la marginació...

L’EVOLUCIÓ DEL JAZZ: NOVA ORLEANS (1910)
Ragtime: abans d’anomenar-lo jazz, hi havia el ragtime, un estil pianístic en el qual la mà esquerra feia l’acompanyament amb acords i la mà dretafeia una melodia sincopada. Scott Joplin va ser el principal virtuós d’aquest estil.
Més tard van sorgir les bandes, hi havies les maching bands, bandes de negres que tocaven pel carrer o en celebracions religioses. Quan aquestes bandes van començar a tocar a tavernes del barri Storyville de Nova Orleans, ja podem començar a trobar les bandes de jazz que consistien en un grup de cinc o sismúsics, uns feien la melodia principal, d’altres feien les ornamentacions sonores, uns feien d’acompanyament d’altres melodies i finalment uns altres feien l’acompanyament rítmic. Seguidament van sorgir les dixieland, banda de blancs imitant la música dels negres.

L’EDAT D’OR: CHICAHO (1920)
A l’any 1917 a Nova Orleans es van tancar els locals i les tavernes on les bandes de jazz tocaven,...