pac antropologia

PAC 4. Activitat de síntesi


Opció B. Interpretació del món contemporani en clau antropològica.

Així doncs, el model de societat que trobem són joves radicals i desesperats on s’enfronten amb les sempre expeditives forces de l’ordre públic, on els primers creuen que la policia existeix exclusivament per defendre els privilegis dels rics i on floreix els seu irreconciliable odi cap alslegalitzats usuaris de la porra i de les pistoles.
Uns subjectes i objectes de l’odi, confrontats als “altres”, a qui odien en la seva diferència i en el que d’ells els resultat impossible tenir. Són pels primers, els joves adolescents, on aquesta alteritat, com la capacitat de posar-se en el lloc “dels altres”, pren un paper important dins la societat, però no per a convertir-se en ells, sinó coma eina de coneixement, que els fa odiar tant quan s’atreveixen a sortir del silenci i del seu amagatall.
Aquests “altres” és la policia, que a la vegada, compren les causes profundes de la situació, però que es veu en l’obligació d’haver de respondre amb la càrrega cap als subjectes quan la extrema violència d’aquests supera el límit permès i el límit de paciència que tota persona té, i més bendit, quan reben, des dels alts càrrec, la tant criticada odre d’actuació. “Els altres” són partícips, alhora, d’aquesta frustració que tenen els joves als que s’enfronten, i entenen que no poden donar cap resposta constructiva al problema, i que a sobre, el propi poder els utilitza com a camuflatge, per esborrar certs problemes de la societat.
Però l’alteritat, no sempre es fa servir per adesprestigiar a l’altre, sinó que a vegades hi posem els ulls en alguna persona per lloar alguna part del seu comportament.
El fet de la convivència de diferents cultures en un mateix barri, ha provocat que cadascuna d’elles es reivindiqui espontàniament per donar-se a conèixer i així construir una identitat pròpia. És important establir en el context social, qui són els idèntics i qui els diferents, ila relació existent entre ells.
Amb el coneixement sobre que les cultures creixen i es desenvolupen gràcies als intercanvis que es produeixen quan es relacionen cultures diferents, en aquests suburbis trobem una diversitat cultural de joves jueus, àrabs i negres, tots ells desheretats de la societat, com a fenomen natural resultat dels contactes directes o indirectes entre les societats.Aquesta diversitat cultural, la qual no hauria tenir connotacions negatives, fa que l’etnocentrisme surti a la llum per part dels joves i dels “altres”. I és, aleshores, on el concepte d’alteritat contra identitat és un factor important d’aquesta societat, que ajuda a entendre dualitats en les relacions multiculturals. Identifiquem clarament a la policia com els “altres” en els que els joves es veuenreflectits, al comparar-s’hi i parlant del mal que aquests estan fent al barri amb la seva autoritat i atacs innecessaris; i tenen un discurs comú per a la seva autoafirmació i d’aquesta manera reforçar la seva identitat com a col·lectiu de millor categoria social; tot i la frustració, la rancor i l’impossibilitat d’obrir-se un camí que els caracteritzi.

No obstant, l’etnocentrisme és unproblema que no està localitzat sinó que està generalitzat i per tant, també trobem aquestes actituds entre membres del mateix grup d’iguals, com per exemple per qüestions de poder i lideratge entre ells. Amb la característica comuna en tots ells, la lluita per alguna cosa que els està prohibit, i la qual desemboca en el cultiu de l’odi amb el resultat d’un estat general de crispació difícil deconviure amb pau i harmonia.
Referent aquest cultiu d’odi, vull mencionar l’opinió d’un dels subjectes del meu treball etnogràfic, el qual comenta el següent: “En la escuela me enseñaron que el odio engendra odio” i sobre aquest comentari, la resposta per un altre subjecte que diu: “Yo no fui a la escuela. Soy de la calle, y en la calle te enseñan que si pones la otra mejilla te dan por el culo”. Amb...