Pac1_Violencies

PART 1
Si diem que la violència està a l’ordre del dia no estaríem fent cap afirmació que no sigui certa. La violència ens afecta al dia a dia de manera més o menys directa i en diferents graus. Des de la fam de països del tercer món, passant per les discriminacions racials, la violència de gènere, els abusos sexuals, els abusos de poders polítics, discussions entre familiars, veïns o fins i totpersones desconegudes i tants altres exemples que dia a dia anem acceptant i normalitzant en un grau més o menys alt, afecten a les nostres rutines.
Actualment hi ha una sèrie d’autors interessats en l’estudi de processos de violència com poden ser Ziezk o Bourgois.
Segons aquests autors poden existir diferents tipus de violència visibles.
P. Bourgois (2009) en destaca quatre diferents:Violència política: és l’administrada directament i a propòsit d'una ideologia, moviment o estat polític.
Violència Estructural: Violència socioeconòmica a l'hora de repartir els béns i organitzar la societat. A mode d’exemple podria parlar del racisme, la violència de gènere o la divisió entre el món industrialitzat i el no industrialitzat.
Violència simbòlica: Violència cultural que determina unamanera de veure el món des d'un discurs dominant. En aquest cas els sectors més vulnerables i per tant els que han estat dominats normalitzen i entenen com a natural la seva condició arribant al punt que fins i tot es culpen de la seva situació legitimitzant-la d’aquesta manera.
Violència normalitzada, diària o quotidiana: És la reacció social davant les brutalitats institucionalitzades. Es mostraamb indiferència davant dels fets i ens permet veure com podem arribar a convertir en invisibles alguns actes molt destructius. Un exemple podria ser quan les relacions destructives de parella es converteixen en violència domèstica.
Aquests processos de violència tenen per una banda un format jeràrquic tot i q alhora es poden transformar en un procés horitzontal.
De la mateixa manera S. Ziezek(2009) fa una nova divisió. Segons ell existirien dos tipus diferents de violència: la violència subjectiva i la objectiva.
La violència subjectiva és aquella que podem observar amb facilitat. Es dona quan s’altera l’ordre polític, social o familiar. Són per exemple tots els casos de violacions, bandalisme o maltractaments.
La violència objectiva es pot dividir a l’hora en dos tipus deviolències: la violència simbòlica i la violència sistèmica. La violència simbòlica faria referència a un llenguatge i un discurs dominant. La violència sistèmica, en canvi, agruparia la violència política i estructural anomenada anteriorment.
Tal i com veiem al text de JR Ubieto Psicoanàlisis de la crisis (2015) podem observar un exemple de violència política (segons Bourgois (2013)) o violènciasistèmica segons Zizek (2009) . La situació actual del nostre país ha portat a l’estat a adoptar una sèrie de mesures dràstiques que afecten en gran mesura a tota la població. Tot i això sempre hi ha un sector que surt més perjudicat. En aquest cas parlem de totes les persones que pateixen o han patit un procés de desnonament.
Aquestes persones han entrat en un cercle en el que no troben escapatòria. Peruna banda es tracta de persones que en molts casos han estat pagant durant molts anys la seva hipoteca però que sobtadament es troben sense la possibilita de poder-ho fer. Això és degut a diferents motius sociopolítics com ara la crisis econòmica o la bombolla immobiliària. Són factors que a nivell ciutadà queden molt per sobre del nostre control i que el govern i les diferents institucionspolítiques ens fan sentir com els responsables del fet.
D’aquesta manera transformem la violència estructural en violència (objectiva) simbòlica.
Els sentiments de desemparament, de desprotecció, de decepció, de desil·lusió, de frustració, tots ells sentiments negatius estan presents en totes aquelles persones que pateixen els desnonaments.
La indiferència, la normalització o la poca participació...