Papiloma virus

1. INTRODUCCIÓ I HISTÒRIA DEL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ:
El Virus del Papil·loma (VP) està format per un conjunt de virus, descrits per primer cop als anys 30, anomenats Papil·lomavirus, pertanyents a la família Papil·lomaviridae. Aquests es troben àmpliament distribuits a la naturalesa, infectant específicament l’epiteli escamós d’unes vint espècies diferents de mamífers, aproximadament, aixícom de rèptils i aus. Dintre d’aquesta família es troba el Virus del Papil·loma Humà (VPH), que destaca pel creixent interès dins l’àmbit de la Salut Pública, com a conseqüència del notable augment de casos d’infecció.
La infecció per VPH és considerada una malaltia de transmissió sexual, ja que, el virus es transmet principalment, a través d’un contacte genital amb penetració, a partir del quales produeix el contacte directe amb la pell o mucoses del tracte genital de la persona infectada. Altres tipus de contacte sexual en ausència de penetració, també poden ser causants d’una infecció per VPH, tot i que la probabilitat de contagi és menor. El resultat usual de la infecció per aquest virus és l’aparició de berrugues a la mateixa zona on s’ha produit el contacte. Aquestes berrugues, quetambé reben el nom de condilomes, poden fer-se visibles al poc temps, o bé, després del transcurs de setmanes o fins i tot mesos ulteriors al contacte sexual.
En alguns casos, de manera molt poc freqüent, la infecció per VPH pot ser transmesa de la mare al fill. En aquest cas, es produeixen infeccions en el tracte respiratori superior del nounat, ocasionant una rara entitat clínica anomenadapapil·lomatosis laríngea.
S’especula que fa milers d’anys, quan les espècies humanes van evolucionar, els diferents tipus de VPH ja existien, presentant un genoma molt similar al que presenten avui en dia. Les distàncies o diferències genètiques que hi havia entre els tipus virals, van evolucionar en paral·lel amb els grups ètnics humans i amb la distribució que aquests tenen arreu del món. Com aconseqüència d’aquesta distribució o dispersió, certes variants virals predominen en grups ètnics definits i aïllats.
Geogràficament, s’ha demostrat que els països en vies de desenvolupament tenen incidències més altes d’infecció per VPH que els països desenvolupats. Això pot ser ser degut al fet esmentat anteriorment en relació amb la distribució de la població i l’exposició d’aquesta a soques ovariants virals amb diferents propietats patogèniques o, al fet que els països en vies de desenvolupament tenen menor accés als sistemes de salut pública o les condicions d’aquests no són les adequades.
Socialment, poden identificar-se grups d’una alta prevalença per infeccions produides per VPH en la problació relacionada amb la prostitució, en la població reclosa associada al consum de drogues ials grups infectats pel Virus d’Immunodeficiència Humana (VIH).
Al llarg de la història s’ha demostrat que tant l’home com la dona poden ser portadors asimptomàtics del virus, és a dir que ambdós poden actuar com a vehicle de la infecció per VPH sense desenvolupar manifestacions clíniques de la malaltia.
El motiu de les recents investigacions sobre el VPH, venen associades a la demostradarelació que existeix entre la infecció i desenvolupament del virus, amb la proliferació de diversos càncers que afecten al tracte genital, sent el càncer cervicouterí (CaCu) la causa del creixent interés per la continuïtat dels estudis, ja que aquest es presenta com la la segona causa de mort per neoplàsies malignes en dones, segons la Organització Mundial de la Salud (OMS), tenint una majorincidència en dones d’entre 40 i 50 anys d’edat. Aquesta esmentada relació entre infecció i càncer ja va ser demostrada pel doctor alemany Herald zur Hausen a principi dels anys 80, per mitjà d’experiments d’hibridació que evidenciaven que les berrugues genitals i els teixits de càncer de cèrvix contenen genomes del VPH, estudi per el qual va rebre el premi Nobel de Medicina l’any 2008.
Alguns dels...