papitogrillo

INTRODUCCIÓ

Tirant lo Blanc
És l’aventura per la qual un grup d’homes salven dels turcs l’Imperi grec i el recuperen. Aquest èxit no es complirà si el seu capità no aconsegueix fer-se amb el cos de Carmesina.
Aquesta novel·la és una gran història d’amor. Les aventures amoroses comencen amb la visió de Carmesina, l’acció es desplaça a Constantinoble. Tota la novel·la a sigut una preparacióper la gran gesta de salvar l’imperi.
Tirant se’n va a Constantinoble. Arribat a la cort, s’enamora de la filla de l’emperador.

Els cavallers (XII)
La cavalleria és una institució d’origen feudal. El cristianisme, posa Tirant per sobre dels personatges clàssics amb qui se’l compara, els herois de Troia: Alexandre, Escipió o Aníbal (novel·la cavalleresca del segle XV). A part de defensar elcristianisme, el cavaller ha de tenir una fidelitat feudal i mantenir als més dèbils: viudes, òrfens...
Al segle XV, la vida cavalleresca ja estava en declivi. Martorell va tenir problemes per portar-la a la pràctica.
Al primer tros de la novel·la,ens posa davant dels ulls la part més descarnada i sanguinària de la cavalleria. Explica amb detalls com han de fer-se aquests combats on acudeixenels cavallers.
Mentre ens narra les victòries de Tirant, Martorell dóna sovint la veu als cavallers vençuts, que són el revers inevitable i la mostra de tot el que la cavalleria té d’amargant. La precisió despullada de Martorell és efectiva i constant.
“havent dolors e contricció de moltes morts que el la joventut sua havia fetes, seguint les guerres e batalles on s’era trobat”.

La sangTirant és una novel·la plena de sang, que és la tinta de les accions cavalleresques. Enlloc de la nostra literatura no se’n troba amb tanta profusió.
El comte de Varoic ordena el reclutament de tots els homes d’onze anys per anar a combatre contra els moros.
“ Vols-me dar entendre vostra senyoria que aquesta art de cavalleria és benaventurada?”
Martorell relata el bateig de sang d’aquest nen en elmón de la cavalleria.
També es recrea en les escenes de sang especialment al principi de la novel·la, tal com es recrearà més endavant en les de sexe. L’amor és tractat de la manera més crua a través de la descripció dels actes sexuals (la sang del desflorament).

Els cavallers i la mort
Per més que s’advoquin a Déu, aquests cavallers sembla que visquin en un nihilisme ferotge. Busquen fer-seunes lleis pròpies que els sostinguin en aquest món, uns codis i uns símbols necessaris per agafar-s’hi i aprendre a enfrontar la sang i la mort consubstancials al seu ofici.
Davant del rei, de ser el primer de baixar a terra i l’últim de tornar a pujar al vaixell. Això causa vots per part dels altres cavallers. Els moros al veure’ls corren a lluitar. El grup cristià aconsegueix ocupar cinc carrersde Trípoli.
“I tots els cavallers compliren els vots en aquells cinc carrers que guanyaren, i carregaren les naus i les galeres de tota la riquesa que prengueren”.

Abundar en paraules
A la literatura antiga, les descripcions són funcionals: o serveixen per donar una informació pràctica o tenen un valor simbòlic. Martorell necessita expressar més que això. La modernitat desborda per dospunts: el luxe com a símbol de la generositat i refinament i potenciació de la persona, i els parlaments extensius, que volen exterioritzar uns sentits problemàtics.
És la literatura essencial: avançar per territoris nous a la llum de les paraules.
Els combats dialèctics són tan profusos com les batalles al camp.

Les paraules físiques
La literatura medieval en romanç fa un efecte de paraulesnetes i dures.
Llull escriu el català senzill del romànic; Martorell ja és gòtic, ja pot fer filigranes.
L’ús físic de les paraules és remarcable als primers capítols de la cort de Constantinoble.
En més d’una ocasió, l’un i l’altra duen a sobre els colors del seu nom. El vermell de Carmesina és el vermell de la pèrdua de la virginitat i de la sang que Tirant escampa. El blanc és la tendència a...