Pell freda


LA PELL FREDA
La pell freda és la primera novel·la de l'antropòleg Albert Sánchez Piñol. Escrita en primera persona en forma de memòries, la novel·la explica com un antic militant de l’Exèrcit Republicà Irlandès, Kollege, desenganyat de la lluita patriòtica per la independència d’Irlanda, desembarca en una illa minúscula del sud de l’oceà Atlàntic per encarregar-se d’una petita estaciómeteorològica, amb el desig de fugir del seu país i trobar la pau interior.
Però el primer dia d'estada a l'illa comença amb sorpreses. L'antic tècnic meteorològic no està en la seva cabana, així que en Kollege es dirigeix al far que governa l'illa per veure si hi és allí. En el far coneixen a l'aparentment desquiciat faroner, Batís Caffó, que no els sap dir què va ser de l'antic meteoròleg. Durantla primera nit que passa a l'illa, una multitud de repelents criatures sorgides de l'oceà ataquen la seva cabana i, tot i que aconsegueix rebutjar l'atac, aquest es va repetint nit rere nit. La seva única esperança és viure amb el faroner i junts, combatre als monstruosos éssers. En un primer moment en Batís caffò no vol donar-li cap ajuda i en Kollege, debut a la desesperació que sent està apunt de matar-lo. Però un dia es troba amb una femella de les mateixes criatures marines que l'ataquen i se l'emporta amb ell perquè té la impressió que en Batís la coneix. Per tal de recuperar a la seva companya i tambe per tenir més munició, en Batís Caffo accepta ajudar a en Kollege i deixar-lo viure al far per protegir-se dels atacs dels granotots. Passen els mesos i els dos personatges viuen ambdificultat perque tenen idees diferents mentres sofreixen els atacs dels monstres.
Un dels punts destacable del llibre és el desenvolupament dels personatges, amb uns trets molt reals i que ens sorprenen amb la seva actidud a mesura que avança la història. Només és poden diferenciar 3 personatges principals:
Kollege: És el narrador de la historia. Mitjançant uns quants flashbacks al inici dela història és por conèixer la seva vida abans d'arribar a l'illa. Ell era un activista que lluitava per la independència d'Irlanda. Al principi de l'obra la comunicació entre Batís i l'irlandès és pràcticament nul·la. Això és degut al caràcter fort d'en Caffó i l'experiència viscuda per ell en aquella estranya illa. El primer contacte amb els citaucas fa que en Kollege els consideri unes criaturesdel mal, que venen per matar−los sense cap motiu. Però amb el pas de l'història, degut a la seva relació amb l'Aneris, els considera unes criatures sensibles, amb sentiments, que tenen la capacitat de riure, de jugar, etc. En Kollege va canviant d'idea respecte als monstres, i de pensar que són assassins, pensa que només els ataquen per algun motiu que ells desconeixen i deurien tractar decomunicar-se amb ells. Però Batís sempre està en desacord amb aquesta idea. El pensament del protagonista canvia més radicalment quan a l'illa arriben nens citauques i no representen cap perill per ell.
L'evolució de Kollege és brutal. Desprès de la mort d'en Batís, el protaginista va canviant de personalitat i es va convertint en una mena de Batís Caffó, adaptant les seues mateixes pautes icomportament. Així, al final de la novel·la, quan el nou oficial intenta fer reaccionar en Kollege, el protagonista és incapaç de fer-ho. En Kollege, el qual és confós amb Batís Caffó (evidentment no es tracta d'una confusió gratuita) té l'oportunitat de fugir, de salvar-se, però ja no n'és capaç. Kollege ha sucumbit a les tenebres. El problema és que ha conegut l'Aneris, una criatura femella citauca. Ellarepresenta el desig que no vol perdre per res del món. Això implica que disminueixi la relació que hauria pogut tenir amb les criatures marines, perquè com més s'acosta a ells més possibilitats té de perdre-la i que renunciï a sorti de l'illa.
Batís Caffó: No sabem quin son els motius pels quals en Batís Caffó va arribar a l'illa. En un priemer moment el protagonista pensa que és el faroner,...