Pensament Dels Presocr Tics

Contrasta el pensament dels presocràtics amb el dels sofistes i Sòcrates. Indica les connexions i/o diferències.
Abstracte:
La filosofia comença quan s'abandona el MITE com a explicació de la Realitat i s'opta pel LOGOS o explicació racional de la mateixa, Afirmant que en la naturalesa tot succeeix segons certes lleis constants, les quals són la causa del que ocorre en l'univers i elconeixement del qual ens proporciona ciència (epistéme)
Paraules Clau: COSMOLÒGIC, ANTROPOLÒGIC, ARJÉ, PHYSIS, NOMOS, RAÓ
Davant la dificultat, d'una banda, d'explicar l'origen de totes les coses a partir d'un sol principi o ARJÉ (com explicar de manera raonable que les pedres són aigua, aire, foc) i, d'altra banda, davant les conseqüències paradoxals que es desprenen del MONISME eleàtic/Parmènides (ennegar alguna cosa tan indubtable com el moviment dels ens, és a dir, en negar que les coses que existeixen siguin capaces de moure's, i per tant afirmar alguna cosa que és obvi als sentits- que Aquil·les realment no avançarà mai a la tortuga-apòria de Zenó-), els filòsofs van començar a proposar models físics PLURALISTES, amb els quals tractaven de conciliar les doctrines d’ Heràclit (més conformesamb el món habitual que coneixem) i les de Parmènides (de qui prenien el rigor lògic que havia fet gala). D'aquesta manera va ser obrint-se passo les idees que les coses/ens estan formats per diversos principis o substàncies i que. A més, hi ha alguna llei ordenadora d'ells, fent que les seves múltiples combinacions donin lloc al conjunt de coses diferents que existeixen.
Heràclit sosté que unarealitat material o substància determinada, el foc, és el principi o arjé de totes les coses. Per aquest motiu a diferència de Parmènides concebi la naturalesa o ser de les coses no com alguna cosa immutable, sinó com una realitat subjecta a perpetu canvi i esdevenir.
La via de la veritat té com a punt de partida una exigència lògica del nostre pensament: L'ésser és i el no-ser és. Parmènides vadeduir com a propietats del ser el següent: Un Ser Essencial és UN o únic que és ETERN i que és INFINIT i que és IMMÒBIL, concloent “una i la mateixa cosa són ser i pensar”. Només la raó ens dóna accés a la veritat.
Empédocles va ser considerat per Aristòtil en l'inventor de la retòrica afirmant que les coses estan constituïdes per quatre elements materials o substàncies que són eternes(aigua-aire-foc-terra); les coses són diferents a causa de la diversa proporció amb que cada substància material entra en elles. A més dels quatre elements, hi ha dues forces naturals causants del néixer i morir de les coses, és a dir dels seus canvis: L'amor (que atreu i uneix) i l'Odi o Discòrdia (que els separa). El domini de l'amor i de l'Odi és alternatiu dins d'un etern cicle còsmic.
Com Parmènides,Demòcrit accepta la impossibilitat que la pluralitat sorgeixi a partir de la unitat; però no accepta que els àtoms només siguin esfèrics ni la seva unicitat. Pretén, com van fer Empédocles i Anaxágoras, salvar la pluralitat i el moviment al món que percebem pels sentits.
L'atomisme és l'intent final i el més reeixit per rescatar la realitat del món físic dels fatals efectes de la lògica eleàticaper mitjà d'una teoria pluralista. La infinita divisibilitat i les diferències qualitatives de les homeomerías (Nous) d'Anaxàgores els van semblar als seus proponents un mitjà d'eludir el problema (de la immobilitat del ser).
Enfront dels primers filòsofs que són “cosmòlogues”, és a dir, el seu interès estava centrat en la naturalesa o PHYSIS (OUSÍA, ARJÉ, EÎDOS), els sofistes donen un gir“antropològic”, van a centrar-se en l'home: en la política, la Moral, La Religió, el llenguatge. La “polis”, no existeix per “PHYSIS”, sinó per “nómos” (LLEI), contraposant-se tots dos. Considerant aquests que les nomoi són convencionals i atès que cada poble té les pròpies, manquen de valor absolut, la qual cosa contraposen el caràcter universal i permanent de la naturalesa.
Els Sofistes Defensen el...