Pensament mohista


MOÏSME
墨家 Mòjiā  És el nom que s’aplica a les escoles creades pels seguidors de Mozi o el moviment filosòfic. Literalment vol dir “Escoles Mo” o “El moïsme”.
El corrent va quedar suspès des de la pujada al poder de la dinastia Qin, i va morir com a moviment sota el govern de la dinastia Han, que va adoptar el confucianisme com a doctrina oficial.
“Los sabio reyes de la antigüedadtrataban de promover a los más capaces empleando a gente competente. No practicaban favoritismos (…) no manifestaban preferencias (…) ni inclinación particular hacia la prestancia física. Elevaban a los más capaces a los puestos más altos (…)1”

墨子 Mòzǐ / 墨翟 Mò Dí  Mò Dí (?479-?381 aC) a diferència del seu gran contrincant Confuci de caire mític o llegendari, va ser un personatge històric. No esconserva cap dels seus llibres, però els seus deixebles van transcriure les seves paraules de viva veu, que juntament amb alguns paràgrafs o frases de les seves obres van conformar el llibre “Mozi”. Predicava l’utilitarisme, l’igualitarisme, el pacifisme, la creença en els esperits bons i dolents i les seves accions en la vida...2
“(...)El Cielo ama la justícia y aborrece la injustícia. (...)Y sihago lo que el Cielo quiere, el Cielo hará también lo que quiero (...) Yo amo la felicidad y aborrezco la desgracia y la desdicha. Però si no hago la voluntat del Cielo y hago lo que el Cielo aborrece, entonces conduzco a las gentes hacia la desdicha. ¿Y cómo sé que el Cielo ama la justícia y aborrece la injustícia? Respondo: (...) 3

辯 辩 biàn  Les definicions que ens proporciona el llibre “El dao en disputa” d’aquest concepte són i . Aquest terme ens condueix directament a dos altres vocables intrínsecs en el significat del primer: 是 (és això) i 非 (no és, error, incorrecte)4. Segons la mateix font, es tracte d’un terme per diferenciar l’alternativa bona (la que és) de la dolenta (la que no és). És el mot que utilitzem per indicar el discurs racional, és a dir un discurs que nohagi estat influenciat per cap tipus de subjectivitat externa.
“El Maestro Mozi dice: . Discutir sin ninguna regla sería como establecer el levante y el poniente a partir de un trono de alfarero que estuviera girando: la distinción entre lo verdadero y lo falso, lo provechoso (…).”5
兼愛 [-爱] jiān'ài  Aquest concepte reposa en l’idea d’”amor universal” de Mozi, que radica en el fet que tots som“fills del cel”, i en la seva expressió “chien ai, hsiang ai, y chien hsiang ai”. La repetida paraula “chien” vol dir , , ... L’altre polisèmia que resideix en la paraula “hsiang” vol dir , ... Així doncs, podríem traduir les frases com: “estimar a tothom per igual”, “amor universal”, estimar-se mútuament”, “estimar-se els uns als altres”6. En definitiva, Mozi diu que el que ha de promoure les accionsde cada individu és aquets objectiu últim de l’”amor universal” per a beneficiar a tothom sense que ningú resulti perjudicat. Això només s’aconseguirà si tota la societat “practica la virtut de la humanitat (ren).”7

法 fǎ És un patró o conjunt de normes que ens permetria saber amb certesa quin és el禮 “li” que hauríem de seguir; Confuci propagava les idees dels Zhou, però aquests segurament notenien la qualitat moral de “ren” 仁  que és la que en situacions desconegudes ens faria actuar correctament, amb saviesa. Així doncs, ell buscava un mètode o un patró mitjançant el qual pogués “establir unes normes permanents, constants, immutables, que eren independents de les opinions o intuïcions de persones particulars, i dels canvis de dinastia i de modes.”8
“Ellos (los ru) también dicen:«El caballero sigue y no origina». Nosotros respondemos: en tiempos remotos Yi originó el arco (…) y Qiao Chui el barco. ¿Quiere esto decir que los armeros y los carreteros de hoy en día son todos caballeros, mientras que los cuatro inventores son hombres vulgares? Más aún, alguien tuvo que haber originado todo lo que hoy siguen, así que todo lo que siguen es el Camino del hombre vulgar.”9...