Pensar Rapido Pensar Despacio















Recensió sobre “Pensar rápido, pensar despacio” de Daniel Kanheman














Professor: Josep Gallifa
Alumne: Marc Macian
En aquest llibre, l’autor Daniel Kahneman fa una distinció dels processos psicològics i els separa en dos sistemes. Primer de tot m’agradaria dir que, lluny de ser un llibre profundament teòric i feixuc, l’autor proposa infinitud d’exercicis pràctics per queel lector pugui posar en pràctica allò que acaba de llegir.

En acabar la introducció, l’autor comença el llibre exemplificant el que acabo de dir, a la primera plana apareix la imatge d’una dona i a la plana següent una multiplicació. A primera representa molt bé el que ell anomena, pensament intuïtiu, només amb un cop d’ull ràpid podem saber el que està experimentant la dona de la foto.

Encanvi, amb la multiplicació s’activa un procés molt més complex, en veure una multiplicació com aquella (en aquest cas 17 x 24): primer el nostre cervell activa de la memòria el concepte de la operació matemàtica, el posa en pràctica, en cada pas que es pren per resoldre el problema, el nostre cervell ha de saber on està i cap a on va per no perdre’n detall, ja que a l’hora està retenint elresultat. Però a diferencia del pensament intuïtiu no només el cervell esta implicat sinó tot el cos, els músculs es tensen, la pressió i les pulsacions augmenten i les pupiles es dilaten, és més segurament s’hauria de dur a terme aquesta operació estant quiets i sense moure’ns.

Aquests processaments cerebrals són el que l’autor anomena Sistema 1 i Sistema 2. l’1 opera de manera ràpida, gairebéautomàtica i consumint molt poca energia,es el que genera impressions i sentiments (font de creences explícites i eleccions deliberades del Sistema 2). El 2, es centra en les activitats mentals que ho demanen, les operaions del sistema 2 estan associades a l’experiència subjectiva d’actuar, escollir i concentrar-se.
Aquí l’autor proposa un exemple per cada processament: l’1 seria l’encarregat de respondrea 2+2, entén frases senzilles i condueix un cotxe per una carretera buida i el 2 s’encarrega de centrar l’atenció en un estímul extern, comparar dues rentadores, donar a algú un número de telèfon, en definitiva totes aquelles accions que requereixen d’atenció.

Però en ocasions és cec, en un experiment de Chabris i Simons (el goril·la invisible) als subjectes se’ls hi demanava que atenguessin aun estímul (quantes passades fan els membres del equip blanc?) i després s’incloïa un altre estímul (qui ha vist el goril·la?). milers de persones han vist el vídeo però molt poca gent ha pogut detectar alguna cosa estranya, si no ens haguessin donat la tasca, a ningú se li hagués escapat el goril·la.

Al llarg del llibre, l’autor destaca diferents conceptes, el primer en cridar-me l’atenció haestat el de il·lusions cognitives, el descriu com un fenomen en el que el sistema1absorbeix de tal manera al sistema 2 que l’incapacita per reaccionar, l’exemple que posa ell és una cosa que li van dir a la facultat sobre un pacient què es presentava com una persona col·laboradora, amb una història intrigant i una perfecte imatge lúcida dels errors passats i dels encerts futurs, el professor deKahneman va dir’ls-hi que si aquest pacient es presentava a consulta, no l’agafessin ja que es tractava d’un psicòpata. Com que el sistema 1 opera de forma automàtica, no es pot desconnectar voluntàriament i, per tant, els errors de pensament són sovint, difícilment previsibles.

A mesura que va avançant el llibre, lògicament, els conceptes Sistema 1 i Sistema 2 es va fent mes complexos. Per posar aproba la destresa del nostre Sistema 2, l’autor proposa un exercici que anomena Suma-1, l’exercici consisteix en escriure diferents números de 4 dígits (millor si és a l’atzar) i tapar-los amb una fitxa blanca, llavors el lector ha de colpejar la taula a un ritme determinat, seguint amb el ritme ha de llegir els dígits i fent una pausa de 2 segons, ha de llegir-los però incrementant el seu valor...