Pere Quart

PERE QUART
BIOGRAFIA
Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta. Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell , en una família que pertany a la burgesia industrial.
Passa la infància immers en un ambient de casa benestant. Estudia el batxillerat i després entre els anys  1916 i 1921 estudia Dret a la Universitat de Barcelona. De caràcterrebel i en contra dels codis socials de la burgesia,forma el  Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia. Amb el qual organitzen actes com els Anti-Jocs Florals i celebren conferències grotesques. D’altra banda  també treballen per difondre la literatura catalana al Vallès. Crea l’editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada) amb la qual publica títols escandalosos i autorsimportants com Josep Carner i Carles Riba.
A partir del 1923, Joan Oliver escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell, i el 1928 publica el seu primer llibre de proses, Una tragèdia a Lil·liput. Però fins al 1934, amb l’edició del seu primer poemari, Les decapitacions, no signa amb el que és el seu pseudònim poètic, Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quartd’onze germans). Aquest poemari és considerat per la crítica com un dels més brillants escriptors de la seva generació.
Aquesta prometedora carrera literària és interrompuda per l’esclat de la guerra civil espanyola. Durant la guerra, Joan Oliver s’implica intensament en la lluita antifeixista, presideix l’Agrupació d’Escriptors Catalans que esta relacionat amb UGT i organitza el Servei de Bibliotequesdel Front.
El 1939 s’exilia a França, on està un temps amb altres escriptors catalans. S’exilia, primer a Buenos Aires i finalment a Santiago de Xile, on resideix nou anys.
A Xile, mira de guanyar-se la vida amb diversos oficis i escriu guions radiofònics de propaganda antinazi. Al enyora Catalunya, finalment acaba tornant a la terra on va néixer  on troba un país derrotat i empobrit pelfranquisme.
Poc després d’arribar, la policia registra casa seva, li retiren el passaport i ingressa a la presó Model de Barcelona on està dos mesos i mig. Al sortir de la presó viu un anys molt amargs per la seva estància en la presó i la mort de la seva dona. Fruit d’aquestes experiències fa els llibres Saló de tardor i Terra de naufragis.
Durant uns anys sobreviu treballant en una impremta familiari fent traduccions, sobretot d’obres de teatre. La seva situació comença a canviar quan, el 1955, accepta la direcció d’una col·lecció de novel·la catalana a l’editorial Aymà  (actualment, integrada dins del grup Enciclopèdia Catalana).
També va col·laborar amb la revista Destino, amb el pseudònim de Jonàs, dirigeix un temps l’editorial Alcides, i elabora un diccionari de literatura a l’editorialMontaner y Simón. Més tard dirigeix l’editorial Proa.
Publica les seves traduccions d’obres de Molière, Carlo Goldoni, Anton Txèkhov, Bernard Shaw, Samuel Beckett i Bertold Brecht. Al ser partidari d’un teatre d’autoria catalana, no obté del públic l’èxit esperat en les seves obres com a dramaturg com per exemple Ball robat. Tot i que sempre ha estat present en el món teatral català, ja sigui através d’alguna de les seves traduccions o d’alguna de les seves obres pròpies, amb motiu de la commemoració del Centenari del seu naixement (1999), es recuperen amb força ressò algunes de les seves obres en el teatre lliure o en el TNC.
El seu ressò com a poeta es produeix el 1959 amb l’aparició del poemariVacances pagades. Aquest llibre és un punt de referència per a tota una nova generació depoetes que tenen una nova manera de fer poesia, no elitista i més atenta a la realitat social, l’anomenada “poesia social”.
El seu últim gran ressò va ser el recital “Price dels poetes”, on diversos autors fan una multitudinària lectura de poesia, en solidaritat amb la classe obrera.
Joan Oliver es converteix en una figura pública i la seva actitud honesta i contestatària el fan veure com un...