Pertorbacions_telefonía


Fons de pertorbacions en els canal de comunicacions.

Depenent de medi físic, de la freqüència i de la distancia , es produiran pèrdues d’energia en el canal de comunicació, que provocarà lapèrdua de informació transportada.
Aquestes pertorbacions les poden classificar en sis grups :
- Distorsió.
- Intermodulació.
- Diafonia.
- Soroll elèctric.
- Atenuació.
- Desadaptació deimpedàncies.

Els quatre primers estan referides a causes pròpies dels sistema de transmissió, mentre que els altres son causes producte d’accions combinades d’aspectes interns i extern.
DistorsióS'entén per distorsió la diferència entre el senyal que entra a un equip o sistema i el senyal de sortida del mateix. Per tant, pot definir-se com la "deformació" que te un senyal després del seu pasper un sistema. La distorsió pot ser lineal o d’amplitud , distorsió de freqüència o no lineal y distorsió de fase o retardo.
Distorsió lineal. Apareix per la diferent oposició que presenta el medide comunicació a la propagació del senyal, depenent de la freqüència. Com els senyals utilitzats en els comunicacions son el resultat de la suma de un conjunt d’aquestes senyals, relacionades per sermúltiples de la fonamental, (relacionat per els seus harmònics) fa que algunes freqüències s’atenuïn mes que altres, això comporta que diversos harmònics arribin a les estacions de destinació ambpèrdues de valors (atenuació) , o anul·lar-se completament. Si l’apliquem a la banda de veu, aquestes variacions es tradueix en que la veu es torna amb un to greu per la pèrdua de nivell de freqüènciesaltes en comparació de les baixes. Per solucionar això s’utilitzen les xarxes igualadores ( formats per components actius transistoritzat i alguns passius, com resistències, condensadors i bobines).Distorsió de freqüència. És el resultat de l’aparició de senyals de freqüència no incloses en la transmissió.
Distorsió de fase. És el temps que un senyal d’una determinada freqüència triga per...