Petons De Diumenge

“PETONS DE DIUMENGE”


Autor: SOLER, Sílvia
Títol: “Petons de diumenge”
Edició: Primera
Llos d'edició: Editorial Columna, primera publicació Octubre del 2008
Descripció: 244 pàgines.

BIOGRAFIA



Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son delsvolcans (Columna, 1998), L’arbre de Judes (Columna, 2001), L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa (Columna, 2005) i 39+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira’m als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. AmbPetons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, Una família fora de sèrie(2010), va ser publicada en català per Columna. L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.

RESUM:
La Valèria Isern viu els darrers dies d'una vida intensa, el càncer se l'emporta i fa un repàs del que ha estat la seva vida. LaValèria és una dona madura, mare de quatre fills i ara, recorda mitjançant escrits, cartes i converses la joventut que va viure durant el franquisme. Se'n va anar a estudiar arqueologia a Barcelona, quan no estava ben vist que les dones tinguessin inquietuds inte·lectuals. Es va enamorar de l’home que suposadament no li convenia quan estimar-se és pecat i els petons que duren una mica s’havien dereservar per als diumenges. Malgrat tot, s’entesta a no deixar escapar el seu amor i a dur la vida que desitja. A Barcelona coneix l'Elisa, filla d'una família burgesa, que ho té tot ben fàcil ja que els seus pares tenen molts diners, però la Valèria decideix fer una petita revolució. Totes dues estudien arqueologia però mentre l'Elisa decideix voltar pel món, treballar en excavacions i conèixer gentdiversa, la Valèria decideix viure una història d'amor molt intensa amb en Quim, casar-s'hi contra tot pronòstic familiar i viure una vida amb ell. El comentari que em va sobtar molt d'una carta que li va escriure la Valèria a l'Elisa:"Ja sé que la teva vida tampoc no és massa fàcil ni divertida però, noia, què vols, tu has renunciat a tot per un amor excepcional, que molt poques persones podenviure. I és un amor que, amb els anys, en lloc d'anar-se aprimant, creix i creix. És un autèntic miracle."La Valèria fa dietaris personals i així podem conèixer aquesta petita història d'anècdotes que són testimoni de la vida de moltes dones durant l'època del franquisme.
Petites històries com per exemple:
Quan en Quim l'anava a veure, ella havia de mentir a les monges de la residència on vivia,perquè era prohivit que una dona festegés amb un home si no eren casats. Quan en Quim trucava a la Valèria a la residència per saber com estava, les monges es posaven al telèfon per escoltar la conversa.
Un dia, quan feia temps que la Valèria i en Quim no es veien, ell perquè la Valèria pogués tenir un record li va enviar una foto, naturalment, les monges ho van obrir primer per mirar que hihavia, però ell s'havia fet una foto vestit de monja, i elles no se'n van donar compte.
Aquest dietari que la Valèria va fer quan era jove, va sortir a la llum, quan li van diagnosticar un càncer. Era mare de 4 fills: la Martina, la Neus, en Guillem i la Max, però aquest dietari li va donar a la Martina, amb la que tenia més confiança, perquè ella i els seus germans coneguessin la seva història, ino deixessin que tot el que ella va passar, els hi passes a la seva vida.
Un cop va acabar la carrera continua vivint a Barcelona amb el seu home, en Quim. Al cap d'un temps té els seus quatre fills. Fins que un dia, se'n van a viure a l'Escala.
L'any 1970 van anar a Amèrica, i la Neus i en Guillem es van quedar a casa dels pares i les dues petites amb el germà de la Valèria.
L'any 1975 en...