Pilares De La Educación
Els pilars de l'educació del futur
Juan Carlos Tedesco
[*]
Director de l'Institut Internacional de Planificació Educativa (Buenos Aires) j.tedesco@iipe-buenosaires.org.ar
Resum: La dinàmica de l'anomenada "societat del coneixement" o "societat de la informació" també es reflecteix necessàriament en el campeducatiu. Els canvis profunds en l'economia, la societat i el coneixement conformen un nou context en el qual l'educació s'enfronta a nous reptes. El primer repte, que es resumeix en el postulat aprendre a aprendre, fa referència als desafiaments educatius des del punt de vista del desenvolupament cognitiu. En una època en què el coneixement i la informació han pres una rellevància capital, ja no espot confinar l'educació a una sola etapa de la vida, sinó que ha d'esdevenir un element sempre present. D'altra banda, cal replantejar la tasca educativa com a mer instrument de transmissió d'informació i prioritzar el procés d'aprenentatge. El segon repte, aprendre a viure junts, comprèn els desafiaments relatius a la consecució d'un ordre social en què puguem viure cohesionats però mantenint lanostra identitat com a diferents. L'educació ha de fer de contrapès del nou capitalisme, que comporta diferències socials cada vegada més accentuades, i la globalització, que trenca els compromisos locals i les formes habituals de solidaritat i cohesió.
1. Introducció
Aprendre a aprendre i aprendre a viure junts han estat postulats com els dos pilars que expressen els nous desafiaments que had'afrontar l'educació en el marc de les transformacions profundes que viu la societat.[1] El primer sintetitza els desafiaments educatius des del punt de vista del desenvolupament cognitiu, mentre que el segon sintetitza els desafiaments relatius a la construcció d'un ordre social on puguem conviure cohesionats però mantenint la nostra identitat com a diferents. Per comprendre les raons que han fetpossible i necessari postular aquests dos pilars, cal veure les tendències i les lògiques que predominen actualment en la dinàmica del que s'ha començat a anomenar "societat del coneixement".
2. Canvis socioeconòmics
La literatura sobre les noves formes que assumeix l'organització social capitalista és abundant i s'ha enriquit recentment amb algunes aportacions crítiques moltsignificatives.[2] Des del punt
* Ponència impartida en el cicle 'Debats d'educació' organitzat per la Fundació Jaume Bofill i la UOC, que va tenir lloc a Barcelona el 20 d'octubre de 2003. 1. COMISIÓN INTERNACIONAL SOBRE LA EDUCACIÓN PARA EL SIGLO XXI (1996). La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana-Ediciones UNESCO.
© Juan Carlos Tedesco, 2003 © d'aquesta edició: Fundació Jaume Bofill i FUOC,2003
-1-
Els pilars de l'educació del futur http://www.uoc.edu/dt/20366/index.html
de vista productiu, hi ha consens a reconèixer que la ràpida i profunda transformació tecnològica, així com la globalització i la competència exacerbada per conquerir mercats, estan modificant els patrons de producció i d'organització del treball. D'un sistema d'organització del treball basat en la divisió enjerarquies piramidals i destinat a la producció massiva, estaríem passant a un sistema orientat al consum diversificat i basat en una organització en xarxes, que atorga amplis poders de decisió a les unitats locals. Aquests canvis recolzen en la utilització de noves tecnologies, que permeten produir petites partides d'articles cada vegada més adaptats als diferents clients i que facilitensignificativament la comunicació entre les diferents unitats de producció. Les idees de fàbrica flexible (adaptable a mercats canviants tant en volums com en especificacions), equips multipropòsit, plantes multiproducte, innovació i millora contínua dels productes, polivalència del personal, distribució homogènia de la intel·ligència i formes combinades de competència i associació, són tots conceptes...
Regístrate para leer el documento completo.