pilotos automaticos

Em sembla que la Plaça del Diamant, és potser l'obra capdalt que no he llegit i em fa una mica de mandra. No cal dir que he llegit d'altres, però ara no em ve de gust llegir Rodoreda. No sé pas siles dones de l'època eren bledes, però segons les novel.les eren una mica molt.
Aprofitant que enguany es compleix el centenari de Mercè Rodoreda, al Club de Lectura de Tortosa vam trobar adienttractar un dels seus llibres més clàssics: La plaça del diamant. Per aquest motiu, aquests dies he fet una tercera lectura en el meu compte particular d'aquest llibre, que ben segur no serà l'última.

Nosé què pot dir-se de nou d'aquest llibre meravellós, que tantes sensacions transmet a cada pàgina. La Colometa forma part del nostre imaginari d'una manera molt concreta i real, com si fos una antigatieta de la qual ens han parlat milers de vegades a casa nostra, a qui no vam conèixer en persona, però potser en queda una fotografia en blanc i negre en algun calaix. Per això em va venir de gustconvertir aquest personatge en centre d'un dels meus jocs literaris on demanava la seva definició a través de tres adjectius i tres verbs. Els més votats van ser ingènua i estimar, respectivament.Parlant aquest dies sobre la novel·la, algú em va comentar que, malgrat agradar-li els llibres de la Rodoreda, trobava les seves protagonistes literalment "massa bledes". És molt probable (no en tinc niidea) que aquest fos un dels objectius de l'autora, retratar l'esperit de les dones de l'època, sotmeses a deixar-se caure al seu destí en un món d'homes. La Colometa és un exemple perfected'aquestes protagonistes, abocada al camí que l'ha dut la vida, sense ànims ni forces d'intentar canviar el seu destí, deixant-se portar pels esdeveniments fins al punt d'estar a un pas de rendir-sedefinitivament amb una ampolla de salfumant al cistell. D'aquesta manera, la Colometa amaga la seva personalitat dins del seu món interior fins a l'extrem que pràcticament perd el seu propi nom, Natàlia,...