Plaça Del Diamant

RESSENYA CRÍTICA
La plaça del Diamant


Introducció:
El primer llibre que em va caure a les mans de Mercè Rodoreda va ser Aloma, en el qual vaig gaudir com una nena. Animada i convençuda perl’anterior llibre en vaig decidir per llegir La plaça del diamant, el qual ambientat en un context pròxim a mi em va encisar encara mes. Per aquesta raó he tornat a rellegir-lo i l’he utilitzat per feraquest treball.
Anàlisi:
Pel que respecta al llibre té un format en paper i una extensió d´unes 274 pàgines, el seu tipus d´enquadernació es de tapes de cartó blana i compta amb una il·lustració deMercè Rodoreda. L´editorial es Bromera. La primera edició d’aquesta col·lecció fou al 1997 i l’última que es la 13a edició, la qual coincideix amb la meua al 2007.
L’autora, Mercè Rodoreda, va nàixera Barcelona 1908 va tenir una infantesa feliç i això es veu reflectit en les seues obres, com Aloma. Ja de ben menuda va tindre afició a la lectura, la seua primera publicació fou Sóc una donahonrada? Al 1932. Pel que fa a la seua etapa de maduresa la passa a l’exili. Aquesta fase es reflecteix molt a la seua literatura, ja que va viure en primera persona, tant, la Guerra Civil espanyola com laII Guerra Mundial. També es el moment en el qual comença a relacionar-se amb altres escriptors exiliats i de maduresa literària. L’última etapa, la vellesa, on en centra en temes de la mort i el pasdel temps, com en Mirall trencat.
Podem observar que Mercè Rodoreda, en totes les seus obres, fa de la psicologia un caràcter general. La seua temàtica mes habitual es la dona com a punt dereferencia, a la qual dota d’una gran solitud i ho transmet mitjançant un monòleg interior. A mes a mes te una gran carrega simbòlica.
En relació a La plaça del Diamant direm que en un primer moment l’autorava presentar l’obra com a Colometa, però no va tindre èxit. Va ser quan Joan Fuster la va recomanar per ser editada, una vegada canviat el títol i publicada a la postguerra molts autors entre ells...