platon1

Busca el significat dels termes següents:

Idees:Terme procedent del grec "eidos" (etimològicament vol dir, figura, forma o aspecte visible), que Plató va utilitzar per referir-se a la realitat intel·ligible. Plató considera que la Idea és l'objecte d'una intuïció intel·lectual i que representa l'essència immutable i eterna de la realitat, i que té existència independent de la realitatsensible.

Matèria: Del llatí "matèria" (fusta, material de construcció) que correspon al grec "hylé" (bosc, selva, fusta, material de construcció). En general, amb el terme matèria els filòsofs s'han referit a la realitat sensible, a tot allò que pot ser objecte d'experiència

Dualisme: En general, doctrina que, en qualsevol àmbit del coneixement, apel·la a dos principis explicatius, irreductiblesentre si, per donar compte de la realitat que es pretén explicar

Ànima: Terme que procedeix del llatí "anima" (buf, aire, alè) que, en sentit més general, s'utilitza per designar el principi vital de tot ésser vivent. A més de concebres com a principi vital, va ser concebuda com a principi de coneixement per Plató

Cos: Tot objecte que es de naturalesa material.

Ontologia: Dels termesgrecs "ontos" i "logos", etimològicament remet a l'estudi de l'ésser. L'ontologia és "la ciència de l'ésser com a ésser i del que essencialment li pertany". El terme comença a utilitzar-se a mitjans del segle XVII i aconsegueix gran difusió arran de l'ús que en fa el filòsof alemany C. Wolff .

Epistemologia: Del grec "episteme" (vertader coneixement, ciència) i "logos" (estudi, tractat).Etimològicament significa "estudi del coneixement", i com a tal s'ha convertit en una branca de la filosofia que estudia el fonament, els límits i la metodologia del coneixement .

Episteme: Terme grec que ve a significar "saber" o " coneixement", que és sol traduir per "ciència", i al que els filòsofs grecs es referien és al veritable coneixement, per contraposició al coneixement aparent, a lacreença raonable.

Doxa: Terme grec que se sol traduir per "opinió" i amb el qual ens referim a aquell tipus de coneixement que no ens ofereix certesa absoluta, i que no pot ser més que una creença raonable, un coneixement "aparent" de la realitat.

Intuïció intel·lectual: Del llatí "intuitus" (imatge, mirada). Terme amb el qual es designa, en general, la percepció directa i immediata d'unobjecte i de les seves relacions, per part del subjecte cognoscent. En aquesta percepció no pot haver-hi cap element intermedi, com podria ser el coneixement discursiu o raonament, al qual la intuïció s'oposa radicalment . La intuïció pot ser sensible o intel·ligible, en funció del tipus d'objecte que es percep .

Dialèctica: Terme procedent del verb grec "dialeghestai" que es refereix originalment al'art del diàleg i de la discussió raonada ("dialectiké techné") i que adquirirà diferents significats al llarg de la història del pensament .

Reminiscència: Traducció del terme grec "anàmnesi" (etimològicament , recordar), Plató utilitza en el Menó per donar una explicació del coneixement segons el qual el que anomenem aprenentatge no és més que els records (teoria de la reminiscència).Paideia: Paideia (en grec "educació" o "formació", al seu torn de país) era, per als antics grecs, el procés de criança dels nens, entesa com la transmissió de valors (saber ser) i sabers tècnics (saber fer) inherents a la societat

Els guardians de la ciutat: Apareixen a la obra de Plató de la República, son els “militars” o “forçes del estat”, aquelles que en qualsevol conflicte polític osocial amb un territori veí entrava en acció.

El rei filòsof: Expressió que es refereix a la tesi que Plató exposa en la República, i segons la qual l'únic govern just és el que procediria dels filòsofs, o d'aquells governants que es dediquessin a la filosofia. En aquesta obra, que traça les línies generals de la polis ideal, Plató descriu el procés educatiu per arribar a ser filòsof rei...