Plaça del diamant

Tema 4. IMITACIÓ I SELECCIÓ
Rodoreda, La plaça del diamant (1962)
La plaça del diamant és un clàssic de la literatura catalana de postguerra. Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la guerra civil, Rodoreda narra la història de la Natàlia, una jove com d'altres de la seva època, que tolera sense protestar tot allò que la vida i, el seu marit Quimet, li exigeix. Fins i tot arriba aacceptar que li canviïn el nom de Natàlia pel de Colometa.
Aquesta conformitat acaba amb l'arribada de la Guerra Civil. La Colometa es rebel·la contra tot allò que creia que era injust. Al final de la novel·la deixarà de ser la Colometa per convertir-se en la senyora Natàlia i això significarà també un canvi de personalitat.
Aquesta novel·la és una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i decom va marcar aquest període de temps en la vida dels seus habitants.
La protagonista, la Natàlia, és una dona que representa les moltes altres que els hi va tocar viure aquest període de la història, la Guerra Civil i les seves conseqüències. Igual que les altres dones de l'època, veurà marxar i morir a familiars i persones estimades, passarà fam i misèria i tindrà obstacles per tirar endevantels seus fills.

En aquella època, moltes dones s'enfonsaven en un matrimoni que no els hi proporcionaven felicitats i estaven unides a homes egoïstes, renunciaven a la seva pròpia identitat i acceptaven tots els convencialismes d'aquella època que deixaven la dona en un segon pla. Això ho podem veure clarament en aquesta obra ja que la Natàlia representa a totes aquestes dones que estavencondicionades pels seus marits, que no tenien una llibertat completa i que feien com de minyones dels seus homes, que tenien que fer tot el que ells volien i si protestaven, ells reivindicaven el seu poder masclista.

Els diferents períodes de la novel·la i de la realitat estan molt relacionats en la vida de la protagonista. Al començament de història de la vida de la Natàlia és, relativamenttranquil·la, encara que el seu marit Quimet, al que coneix en una festa, li reporta una certa repressió, ja que ell és un masclista que no s'adona del que li passa a la Colometa i, a més, ella és la única que fa les feines de casa i ell no l'ajuda amb res. En quant amb la història del país també és una època de calma ja que no hi ha cap revolució ni cap guerra.

A la segona part, quan ja ha nascutl'Antoni, coincideix la vida de la Colometa amb el temps de la República, el que fa que en Quimet surti a reivindicar pels carrers i es separi una mica de la seva família i del treball. La Colometa, a més de tot el treball que tenia a casa seva, ha d'anar a treballar netejant una casa per poder sostenir a la família i, a més, ha d'aguantar els coloms que els nens i en Quimet li han ficat dins la casa.Aquesta etapa és un temps dominat per la soledat.

Després, la seva vida coincideix amb la Guerra Civil i, en Quimet té que lluitar al front i, finalment mor, juntament amb els seus amics. A la Colometa la treuen de la casa on estava netejant perquè els amos eren persones d'un nivell econòmic alt i anaven en contra del pensament polític del marit de la Colometa, d'en Quimet. Desespera, cerca untreball per poder alimentar els seus fills, a l'ajuntament netejant despatxos i, el seu sou no li basta per mantindre a la seva família. Extremadament desesperada, decideix matar els seus fills i a ella mateixa per a que no passin gana però, quan està a punt de fer tal disbarat, apareix el seu “salvador”. En aquesta etapa, la Colometa sofreix molta soledat, ara els mals de caps són molt més gransque a l'inici.

L'època de postguerra correspon a l'etapa en que la Colometa troba estabilitat i consegueix recuperar la seva identitat que amb en Quimet havia perdut. Coneix a l'Antoni, l'adroguer de les veces, amb qui es casa i abandona la seva vida anterior. Amb l'Antoni no sofreix cap repressió i, a més, el seu nou marit és tot el contrari que l'anterior, amb ell té una bona relació...