Poema Xiii Ausias March

Colguen les gents amb alegries festes,
lloant a Déu, entremesclant deports;
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes;
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en continu plant.

Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràctica dels vius:
d’imaginar mon estat sónesquius,
sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d'aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la miapensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d'haver se defensa.

E, si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d'una tan plasent vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon darrer jorn finir,
serna donats térmens a ben amar.

E, si en lo celDéu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d'esta mort vos ha plagur plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor l'ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l'arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot bé fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,no fareu molt que hi doneu plena fe.

AUSIÀS MARCH, “Poema XIII”

Comentari de text
Aquesta composició es tracta del poema número XIII de l’autor medieval Ausiàs March, nascut l’any 1397 a Gandia i mort l’any 1459 a València. Ausiàs March era fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, sis anys després de la mort del seu pare, l’any 1420, va ser armat cavaller i cridat pel reiAlfons el Magnànim perquè intervingués en una expedició militar a Sardenya i a Còrsega, i més endavant, contra els pirates del nord d’Àfrica. A partir de l’any 1425 va deixar d’intervenir en accions militars i es va començar a dedicar a millorar els conreus de la seva propietat, a l’exercici de la caça i a la creació literària. En definitiva la vida d’Ausiàs March és un clar exemple del model de vidaque portaven els petits cavallers del segle XV, de jove va ser militar i quan va assolir la maduresa es va convertir en administrador de la seva propietat feudal.
Històricament va viure en un moment de crisi en Catalunya causada per la mort sense descendència del rei Martí l’Humà ,l’any 1410. Aquest fet va ser resolt amb l’entrada de la dinastia castellana dels Trastàmara a través dela figura de Ferran I, rei de Catalunya i Aragó. Contràriament, el regne de València es va tornar el nucli econòmic i cultural de la Corona catalano-aragonesa.
Culturalment el segle XV és considerat el segle d’or de les lletres catalanes, la literatura catalana va viure el seu moment de màxim esplendor durant aquest període. Destaquen autors com el propi Ausiàs March, el Joan Roís deCorella i el novel·lista Joanot Martorell entre d’altres.
Ausiàs March és considerat el poeta més important de la literatura catalana medieval pel fet de crear una lírica diferent, nova: plenament personal i amb un trencament definitiu de la tradició trobadoresca. Primerament rebutja el concepte trobadoresc de poesia, per a ell la poesia no és un joc cortesà ni un passatemps. El seuconcepte de poesia està més lligat al pensament: li serveix per pensar, reflexionar, filosofar.
En segon lloc, March rebutja la matèria poètica dels trobadors, no escriu sobre la domina cortesana, ni les baralles entre nobles, ni les proposicions amoroses del cavaller a la pastora. La seva matèria poètica és ell mateix, escriu sobre la seva vida. Utilitza la poesia per analitzar i confessar la...