Poeta
Bell és ton regnat, oh reina del prat!
Té un sol albell mig, com una custòdia,
Un solet d’or fi, que de raigs se volta,
Rajolins d’argent a tall d’aureola.
Bell és ton regnat, regina del prat.
Los vassallsque té són les papallones,
Lo grill cantador i alguna llagosta.
Lo bon pregadéu davant se li postra
I apar que li digui amb veu dolça, dolça:
“Bell éston regnat, regina del prat,
Margarida hermosa!”
Lo fruit de la xicoira,
lo de la flor daurada,
No el coneixeu?
L’heu vist sobre les herbes alçar-se de la prada,
Com un cabdell de cànem,
com un borrall de neu?
Apar subtil esfera
que ja ha caigut de l’aire
I es té damunt d’un bri,
dient a la violad’olor:
“Dóna’m ta flaire”.
I als pregadéus:
“Agenollau-se aquí.”
És un pomell d’escuma vanitosa,
Una blanca bombolla de sabó,
Un vaporósesqueix de nebulosa,
Que aspira a ser del prat constel·lació.
El coneixeu el fruit de la xicoira?
Ventau-lo i se desfà com una boira.
Jo et miro i admiro,florit ametller,
Que goses cobrir-te de roses
pel mes de gener.Si ve una gelada,ta blanca floridaquedarà marcidacom herba segada.Mes tu hauràs florit,i,a l’Infinit,devota jardinera,li has dat la flor primera
El gira-sol
de tant adorar al Sol
n'ha presa la fesomia.
Tot el sant dia
el segueix amb samirada,
com l'aimador a l'aimada:
quan veu que neix a llevant
està rient,
quan veu que mor a ponent
està plorant;llavors el dol
del gira-sol és gran.
Regístrate para leer el documento completo.