porifer

Les esponges presenten cambres interiors revestides de coanòcits, cèl·lules que posseeixen un llarg flagel i un collar. Aquestes cèl·lules fagociten les partícules alimentàries de l'aigua que flueixa través del cos de l'esponja i del seu sistema de canals, impulsada per incomptables sacsejades dels flagels.

Les colònies d'animals que no es desplacen en el mar, necessiten que els correntsportin partícules alimentàries fins a la proximitat dels seus òrgans de captura, com els flagells o tentacles. Però les esponges, gràcies a les cèl·lules que produeixen aquest corrent d'aigua en el seuinterior, poden viure també en aigües quietes, amb l'única condició que contingui substàncies nutritives i molt cumbritives

El bombament de la colònia aporta, sense parar, aigua nova que, amb lesseves partícules en suspensió, travessa el cos de l'esponja a través dels milers de porus que presenten, i arriba a les cèl·lules. Aquestes aprofiten l'oxigen dissolt a l'aigua i a més a méscapturen l'aliment. Després, l'aigua és llançada una altra vegada cap a fora a través de l'òscul, i arrossega els materials de desfeta i diòxid de carboni produïts per l'esponja.l fílum porífera (vulgarment, esponges oporífers) són un grup d'animals ja conegut des de temps remots. Aristòtil, tres segles abans de Crist, esmenta ja en els seus escrits a alguns d'aquests éssers, dels que va ferinteressants observacions. L'acceptació del clade Epitheliozoa comportaria que aquest tàxon és parafilètic, car els eumetazous en descendeixen.

Eren ja utilitzades pels grecs, que en les tèbies aigües del'arxipèlag hel·lènic, des de temps immemorial, es van dedicar a la seva pesca, en la que van arribar a ser molt hàbils. No només les utilitzaven en la seva higiene personal, sinó també per a folrar perdins els seus cascos de bronze i pesants armaduresde guerra.

La classificació d'aquest grup dins del mónanimal o vegetal va constituir un veritable problema per als científics, ja que al...