Pornografia

ELS PASTORETS
Hola, em dic Arnau i interpreto el personatge del dimoni als Pastorets que es fan aquest Nadal al meu poble. Avui és la nit de l’estrena i vaig tard. Arribo corrents al teatre i entroals camerinos. La resta d’actors es dirigeixen ja cap a l’escenari. Em pinto el rostre de color vermell i agafo les malles. El director, un home d’uns cinquanta anys molt malcarat, apareix a la portadel camerino i crida: “Deu minuts i comencem! Arnau, recorda per un cop de fer les pauses dramàtiques “ON TOQUEN” i del “FINAL SORPRESA” que hem preparat aquest any. Espavileu!”, i surt. Penso sis’haurà tornat ja definitivament boig. M’ha parlat en plural. “Espavileu!”, ha dit. De sobte, mentre em poso les malles, sento el soroll de la cisterna del bany del camerino. La porta del bany s’obra isurt de dins una noia que no conec. “Hola, sóc... em dic Irene, sóc la cosina de la Marta. Ella no pot venir avui. Jo la substituiré.” “Ah”, dic, “Jo em dic Arnau” La noia somriu. Té uns vint anys. Ésmorena. Té un rostre ple de pigues i un somriure entremaliat. Es gira cap a la taquilla. El seu cul és rodó, sortit, de natges fermes... La noia es gira cap a mi. Em descobreix amb els ulls fixes en elseu cul. “Que... queden deu minuts”, diu. “Si...” dic jo per trencar aquesta incòmoda situació “Més val que ens afanyem”. Mentre provo d’oblidar sense èxit el cul de la Irene tibo amb força lesmalles i aconsegueixo pujar-les fins la cintura. “M’ajudes?” diu de sobte la Irene. La pobra també té problemes amb el seu vestuari. Interpreta el paper d’àngel. Ara mateix vesteix una túnica blanca finsels peus i té unes ales entre les mans. “No puc posar-me aquesta merda”. M’apropo a ella amb el paquet creixent desmesuradament sota les malles. “Perdona, crec que les ales es posen abans de latúnica”, li dic. “Falten cinc minuts!!”, diu ella angoixada. De sobte es treu la túnica i es queda d’esquena a mi en roba interior. El seu cos apareix ara en tot el seu esplendor. Té una pell bruna i...