PORTADA

Pensar. És el procés mental pel qual, els éssers humans, en contacte amb la realitat material i social, elaborem conceptes, els relacionem entre si i adquirim nous coneixements.
La tradiciófilosòfica ha considerat l’abstracció com l’activitat amb la qual elaborem els continguts del pensament. L’abstracció és una operació de la ment que separa, dels objectes percebuts pels sentits, unacaracterística, essencial o accidental, que no té existència independent de l’objecte al qual pertany, però que representa la seua naturalesa o una propietat seua, o el que hi ha de comú entre diversos objectes.El resultat de l’abstracció (allò que s’abstrau) és el concepte, el qual ens permet entendre què són les coses.
Pensament. És el resultat del procés mental que hem anomentat "pensar". No cal quesiga una realitat independent de la ment; però sí ha de ser comunicable o expressable amb el llenguatge.
Les formes bàsiques de pensament contemplades per la lògica tradicional són el concepte,l’enunciat i el raonament.
Els conceptes ens serveixen per:
Classificar els objectes enquadrant-los en la nostra experiència anterior del món. Açò ens permet reconèixer com un gos, com un arbre, com untriangle... les distintes coses que veiem.
Adaptar més fàcilment la nostra conducta davant els objectes, d’acord amb la nostra experiència anterior. Per exemple, si veiem una cosa i la reconeixem com unacoloma, sabem que podem passar pel seu costat sense córrer cap perill. Ambdues avantatges –reconeixement d’objecte i conducta apropiada davant d’ell– van unides.
Operar. La possessió i la utilitzacióde conceptes possibilita fer operacions mentalment les quals mai no podrien ser realitzades físicament i directa sobre els objectes mateixos. Per exemple, quan fem una afirmació de caràcter generalcom "tots els gossos són mamífers", realitzem conceptualment una operació la realització física de la qual consistiria a reunir tots els gossos i introduir-los en el conjunt dels mamífers...