POWER POINT CATALAN POEMAS 1

COMENTARI DE POEMES

Nassira Lakouz
1Bat B
Llengua catalana

SOL ,I DE DOL ,I AMB VETUSTA GONELLA
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passosretuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
•
•
•
•
•

Delejar: Desitjar apassionadament.
Tuc : Cim d’una muntanya.
Purany : Trampa.
Heure : Posseir.
Vetusta: molt antic , vell.

JOSEP VICENÇ FOIX
❖
❖❖

❖

Va néixer el 28 de gener de 1893 a l'antic poble
de Sarrià.
Foix fou un poeta, periodista i assagista català,
un dels més destacats de les avantguardes
literàries catalanes.
El 25 de maig de 1962 es va convertir en
membre de l'Institut d'Estudis Catalans i la seva
obra va adquirir més popularitat.
Obres més destacades: La consola (1919) i L’amic
de les arts (1926).

CORRENT LITERARI
❖L'avantguardisme i classicisme és la tendència, en
una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir
elements innovadors respecte de les formes
tradicionals o convencionals.

COMENTARI
❖

❖

❖

❖

Tema:reflecteix el protagonista desorientat
en la natura que finalment reconeix com
una terra innata.
Estructura externa: el poema és un sonet
format per quatre estrofes de versos
decasíl·labs tradicionals.
Estructura interna :la primera part (primera
i segona estrofa) i la segona part (tercera i
quarta estrofa)
Mètrica:utilitza un sonet ,compost de
catorze versos decasíl·labes tradicionals
cesurats (4+6) i amb rima consonant. Les
estructures de rima predominants són
ABAB CDD.

RECURSOS
•

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts dellicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Perheure'm tot. O del diable engany

•
•
•

Personificació.
Antítesis.
Interrogació re tòrica.

CONCLUSIONS
❖ En conclusió , l’autor descriu el paisatge on es troba , un lloc
desconegut en el qual s’hi veu sovint i en què qüestiona el
passat , el present i el futur i es pregunta que fa ,cap a on va ...

ODA A CATALUNYA DES DELS TÒPICS
Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l’enyorança
d’ullsimmòbils i lentes llàgrimes que necessita
orfeons i corrandes,
sinó la duresa del temps que fa navegables els records
i desenterra imatges.
No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,
renova el gust d’oblidades farines
i desvetlla l’ombra d’una flor en un rostre,
sinó el crit de zel fluvial…
Vigoria del vol de la meva sang sense diàleg,
zenit del meu cor i de les marxes mudables,
ets tu,Pàtria!
El món m’oculta l’uniforme de la teva tristesa noble i callada,
però no deixen d’arribar-me les barques que endolades
clandestinament…
Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel
del teu nom,
aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,
i em sorprenc a les platges cercant les ruïnes d’un palúdic àngel
de madrèpora.

Estrany dins l’aire estrany,
circulo entre les argentadescolumnes dels temples de palmeres
sentint com el meu cor accedeix a la sirga d’un continent d’agulles,
comprenent el rictus d’aquestes roques tan fabulosament
allunyades dels pins…
Oh Pàtria que tant se t’ha estimat flautejant,
¿què faig aquí fugitiu de tota arribada,
assetjat per atlètiques aromes,
dins les tardes de cavalls i arcs iris?
També sabria plorar-te,
sanglotar damunt les mans estimades...