Pràctica del corazón

DIAFRAGMA I RESPIRACIÓ TORÀCICA
Durant la inspiració, la caixa toràcica s'engrandeix, i els pulmons s'expandeixen de manera que entra l'aire pels conductes respiratoris. Aquest enxamplament esprodueix a causa de la contracció del diafragma de forma arrodonida, que s'allisa i augmenta la longitud vertical de la caixa. En la respiració normal, el diafragma es mou un centímetre, però en larespiració forçada aquest desplaçament pot arribar a se de 10 cm. La contracció dels músculs externs intercostals també contribueix a l'eixamplament del pit en tirar cap amunt de la fluixa toràcica icol·locar-la en una posició més horitzontal, incrementant la seva amplària.
En la respiració pausada, l'espiració és passiva. Els músculs inspiratoris es relaxen, el diafragma adopta la seva forma corba derepòs i empeny cap amunt la caixa toràcica mentre els relaxants intercostals externs li permeten blegar-se cap avall pel seu propi pes. Els pulmons i la paret del pit són elàstics, per la qual cosatornen a la seva posició fent sortir aire. Els músculs de la paret abdominal es contreuen, empenyent el diafragma cap amunt mentre la concentració dels músculs intercostals interns tira de la caixatoràcica cap amunt. Aquestes accions acceleren l'expulsió d'aire.
DURANT LA RESPIRACIÓ, LA PRESSIÓ CANVIA
Els canvis de pressió als espais alveolars i intrapleurals durant un únic cicle respiratoritranquil. En repòs, la pressió de la fina capa de líquid pleural és de -3 mmHg pel que fa a la pressió atmosfèrica (3 mmHg per sota de la mateixa). En els pulmons, la pressió és atmosfèrica (0 mmHg).Aquesta pressió intrapleural negativa (-3 mmHg) reflecteix les propietats d'afluixament elàstic dels pulmons. Quan intenten separar-se de la paret toràcica, no hi ha aire per omplir el potencial buit, i elmenor allunyament de la paret crea una pressió negativa. La succió, reflectida pels -3 mmHg, atreu els pulmons cap a la paret toràcica i equilibra l'afluixament elàstic tirant d'ells cap a fora....