Pregúntale A Platón De Lou Marinoff

PREGUNTA-HO A PLATÓ

Com la filosofia et pot canviar la vida... Aquest és el revel.lador subtítol de "Pregunta-ho a Plató" de Lou Marinoff, un jueu nord-americà professor de Filosofia al City College de Nova York, president de l'APPA (American Philosophicall Practitioners Association) i, ja de pas, assessor filosòfic (espiritual?) de consulta privada. I és que potser és aquesta última idea laque queda més reforçada després de la lectura d'aquest assaig.

La idea és ben simple: tractar de donar eines al pressumpte buscador de respostes per trobar-les per ell mateix. O dit d'una altre manera, plantejar infinitat de respostes a les Grans Preguntes de l'home a través de les més destacades corrents filosòfiques, els seus autors i les seves cites, tot ben amanit amb casos reals de laconsulta de Marinoff i alguns deures voluntaris en forma d'exercicis pràctics.

Tele-botiga:

El plantejament de l'autor és voluntariament simplista. Es tracta d'animar al lector, al que ja s'avisa des d'un bon començament que si s'ha decidit a tenir el llibre entre les mans és que necessita ajuda, a autoajudar-se. Per suposat, la idea és que la filosofia és el millor remei a tots elsproblemes, i de la mateixa manera que anem al metge quan estem malalts, hem de tenir clar que ens ajudarà visitar un assessor filosòfic quan algún malestar vital ens rondi pel cap. De fet, aquesta és la primera idea central del llibre: la distinció entre malaltia i malestar.

Segons Marinoff, la filosofia és una eina útil per donar resposta a les preguntes que tothom es fa, una espècie de sentit comúavançat. L'assessorament filosòfic que ens "ven", per tant, va més enllà de la filosofia teòrica i ens ajudarà a resoldre problemes pràctics. Així, l'objectiu confessat de l'obra és ajudar-nos a construïr la nostra casa filosòfica triant i destriant entre els autors que ens facin més gràcia d'entre els que ens planteja.

Un altre concepte en el que insisteix és el de normalitat. La societat iel moment històric determinen el que és normal i el que no ho és, i el moment històric en el que ens ha tocat viure té una perillosa tendència a convertir tot allò que ens produeix malestar en una malaltia. A partir d'aquí, Marinoff inicia una espècie de croada anti-farmacològica basant-se en la idea que certes malalties acceptades oficialment i medicables en realitat no sempre son malalties. Ensposa l'exemple del DSPT (transtorn d'estrés post-traumàtic) que es diagnostica quan algún fet del passat et transtorna, i que, de fet, podria ser diagnosticat a la majoria dels essers humans. Així doncs, calen medicaments contra la preocupació? El que Marinoff planteja és que el patiment és normal i que només ens cal una bona filosofia de vida per afrontar -la. La filosofia aplicada (o phronesis,segons Aristòtil) t'ajudarà a esbrinar si les teves preocupacions son naturals o si realment tens un problema mèdic.

Tornem a la diferència entre malaltia i malestar. Pensem que alguna cosa va malament quan sentim malestar o malaltia. Segons Marinoff, sabem positivament que patim una malaltia quan sentim dolor, però ens costa distingir la malaltia quan el que sentim és el patiment. Si elpatiment pot ser causat per igual per una malaltia i un malestar, com distingir-les? L'esquema és simple: el malestar acostumen a causar-lo el nostre sistema de creences i els nostres hàbits i prejudicis (que son els que regeixen els nostres actes), i per tant és un patiment originat per nosaltres mateixos. Si en comptes d'entestar-nos a canviar el que ens produeix malestar del nostre entorn intentemcanviar-nos a nosaltres mateixos és probable que aquest malestar desapareixi. Per tant, la malatia provoca dolor i patiment però el malestar, que només produeix patiment, si no és degudament localitzat i sol.lucionat pot derivar en una malaltia. D'aquí vé la importància de fer-se preguntes, analitzar el propi sistema de creences i evaluar si ens és útil o, al contrari, ens perjudica.

Tría,...