preguntes de la vida

No és el mateix saber de veritat que limitar-se a repetir el que habitualment es té per sabut. Saber que no se sap és preferible a considerar com a sabut el que no hem pensat a fons nosaltresmateixos. Una vida sense examen, és a dir, la vida de qui no sospesa les respostes que se li ofereixen per a les preguntes essencials ni mira de respondre-les personalment, no mereix la pena de ser viscuda[...]. La filosofia, abans de proposar teories que resolguin les nostres perplexitats, ha de romandre perplexa. Abans d'oferir les respostes de debò, ha de deixar clar per què no li convencen lesrespostes falses. Una cosa és saber després d'haver pensat i discutit, i una altra cosa molt diferent és adoptar els sabers que ningú no discuteix per no haver de pensar. Abans d'arribar a saber,filosofar és defensar-se d'aquells que creuen saber i no fan sinó repetir errors aliens. Més important encara que establir coneixements és ser capaç de criticar el que coneixem malament o no coneixem per béque creiem conèixer-ho: abans de saber per què afirma el que afirma, el filòsof ha de saber almenys per què dubta del que afirmen els altres o per què no es decideix a afirmar-ho al seu torn. I aquestafunció negativa, defensiva, crítica, ja té un valor en si mateixa, malgrat que no anem més enllà i per molt que en el món dels que creuen que saber, el filòsof sigui l'únic que accepta no saber peròconeix almenys la seva ignorància.

F. Savater Las preguntas de la vida

En el text es defensa que s’ha de ser crític amb totes les idees que se’ns transmeten. S’han d’analitzar amb profunditat ideterminar per nosaltres mateixos si són correctes o són equivocades. Però, tal com diu el text, perquè això sigui possible primer hem d’acceptar que som ignorants i criticar el que coneixem malamento no coneixem del cert, encara que creiem conèixer.
Així doncs, les dues idees que conté el text és que hem de ser crítics i no acceptar les coses perquè sí i adonar-nos i acceptar que som...