Prehistoria

A.W. Johnson, T. Earle (2003), “La evolución de las sociedades humanas”, Ariel Prehistoria capítols 4 i 5.

Allen W. Johnson etnògraf especialitzat en el grups indígenes amazònics, i Timothy Earle, arqueòleg molt reconegut pels diversos estudis sobre les societats caciquistes i la teorització sobre les estratègies d’economia política en grups preindustrials, elaboren en els capítols 4 i 5 deLa evolución de las sociedades humanas un estudi que el podem dividir en dues parts. La primera es centra en l’anàlisi de les característiques que defineixen un tipus concret de societat humana, les societats intermèdies, que es troben a mig camí entre una societat caçadora-recol·lectora i una societat essencialment agrària i ramadera. En la segona part els autors analitzen les característiquesprincipals de les societats de nivell local i ens mostren alguns exemples.

En la primera part els autors del text ens presenten dos exemples de societats intermèdies, els Machiguenga del Amazones peruà i els Nganasan del nord de Sibèria. Els Machiguenga són una societat semisedentària que tot i produir la major part del seu aliment diari practicant l’horticultura, donen una gran importància a larecol·lecció de fruits silvestres. Els Nganasan, per la seva banda, es caracteritzen per la domesticació de petits ramats de rens que son utilitzats per les diferents unitats familiars com a medi de transport, no com a aliment. La base alimentària dels Nganasan és la caça i la recol·lecció. Aquestes característiques que, en un primer pla, poden semblar contradictòries per unes societatscaçadores-recol·lectores porten als autors del text a qüestionar-se quins són els motius pels quals aquestes societats no s’aprofiten de la tecnologia de que disposen i que els permet el domini de l’agricultura i la ramaderia amb l’objectiu de fer un salt evolutiu cap endavant, tot superant així aquest període de transició en el que sembla que estan estancades i esdevenir cada una d’aquestes, societatssedentàries, internament diferenciades i densament poblades.

En el cas dels Machiguenga la explicació gira al voltant de la hipòtesi que assenyala el potencial limitat del sòl tropical i la seva poca fertilitat i sostenibilitat, com el obstacle principal que impedeix a aquesta societat la total aplicació de les tècniques en horticultura de les quals disposen. Però degut a la existència de zones dela selva tropical on la fertilitat es elevada i l’existència de diferents societats/tribus amb condicions mediambientals similars que han conreat terres durant llargs períodes, el potencial limitat de la selva tropical esdevé tan sols un factor limitador, ja que per tal de suplir les deficiències d’aquestes terres els Machiguenga practiquen l’anomenada agricultura de tala i crema i d’altrestècniques com són la pràctica d’un policultiu que va una mica més enllà dels paràmetres normals d’aquesta tècnica ja que fins i tot d’un mateix cultiu es planten diferents varietats. Pel que fa al manteniment per part d’aquesta societat d’una economia i organització social a nivell familiar enlloc de fer un pas endavant i esdevenir una societat més gran a nivell d’agrupació, la explicació es basa en queels Machiguenga donen un gran valor a l’autonomia familiar que els permet decidir en funció dels seus interessos individuals. Tot i això hi ha certs interessos que són molt difícils de satisfer a nivell familiar, per això en temes de seguretat, sociabilitat i obtenció i repartiment de recursos preuats per la seva escassetat com la carn i el peix; decideixen optar per la cooperació entre elsdiferents nuclis familiars. Per aquests motius les societats Machiguengues rebutgen temporalment la llibertat individual de cada família i accepten una estructura jeràrquica i de control superior.

El cas dels Nganasan és similar al anterior, aquests per les condicions del seu medi no es dedicaven a l’agricultura sinó a la ramaderia a través de la domesticació de rens salvatges. Tot i això aquest...