Prehistoria

ELS ORANGUTANS
Tenen el cap àmpliament desenvolupat en sentit vertical amb un crani en forma de cúpula, ulls molt poc distanciats entre si, pavellons auriculars molt petits, llavis grans, gruixuts i molt mòbils. Els mascles adults a vegades poden posseir grans adipositats entorn del musell i al voltant del coll. Es diu que aquelles formacions representen la dominancia de l'individu i quan estracta d'un especialment dominant la grandària d'aquestes són considerablement desenvolupades. Les extremitats anteriors són més llargues que les posteriors i arriben a una grandària tal que comparades amb el tronc, aquest sembla petit. Les mans són llargues i estretes, sent el polze petit i feble, mentre que els altres quatre dits comprenen un òrgan prensil molt apropiat per a les seves condicionsde vida. Les extremitats posteriors són febles i acaben en peus llargs amb dits prims. Al caminar, l'orangutan, recolza al sòl el dors de les mans i la vora externa dels peus. El seu pelatge és una mica atapeït amb flocs de llargs pèls vermellosos distribuïts pel dors, braços i costats del cos; per contra algunes zones com les mans, els peus, el pit i el ventre pràcticament no tenen pel, aquestazona és de color pissarra en els mascles vells i rosat en els joves i femelles.
L'orangutan, tot i el seu caràcter pacífic, no impedeix que existeixin agressions comuns entre els de la seva pròpia espècie i a vegades poden ser feroçment territorials. Els mascles immadurs intenten sempre copular amb qualsevol femella, tenint èxit moltes vegades quan es tracta d'una femella immadura que no potapartar-lo. Les femelles madures poden allunyar fàcilment a un mascle immadur, preferint la còpula amb mascles dominants i també madurs.
Com altres grans simis, els orangutanes són remarcablement intel·ligents. A mitjans dels anys 1990 es trobà una població d'orangutans que periòdicament utilitzaven eines per a proporcionar-se aliments. Anteriorment, aquest comportament havia estat descoberten ximpanzés per Jane Goodall als anys 1960. Un article de l'any 2003 de la revista Science descrivia l'existència de diferents cultures d'orangutans. Els orangutans es troben, generalment, entre els simis menys agressius, sent animals amigables. Els orangutans salvatges solen visitar establiments humans buscant orangutans orfes, alliberats d'una captura il·legal i interactuen amb aquests orfes,probablement ajudant-los a adaptar-se novament a la vida salvatge.

ELS GORILES
Els goril·les, són una espècie amb tres subspècies. Hi ha, el Gorilla gorilla, Gorilla gramei i Gorilla beringei. El goril·la és el menys arborícola de tots, són molt robustos, i, per això, no aguanten als arbres, ja que un goril·la pot arribar a pesar uns 200 kg., i és on ja s’hi veu el dimorfisme sexual, que consisteix enquè la dona és més baixa que l’home, que això és heretat per nosaltres, a la societat sapienística, els homes continuen sent més robustos que les dones, i això, també porta a recalcar que les dones, solen conservar les característiques infantils, i els mascles assumeixen més la característica general de goril·la. Els mascles, al ser grans, li surten cabells blancs, que en terme científic, es parlade “l’esquena platejada”. Els goril·les de muntanya són els més fàcils d’estudiar, ja que presenta els membres més curts i habita al Gabon, el Camerun i l'oest del Congo. A la primera meitat del s. XX ja es van començar a estudiar (es va dissecar a tota una família de goril·les).
En els goril·les, els seus grups, que està capitanejada pel mascle, té una jerarquització perillosa, perquè si esmaten els mascles dominants el grup se separa. Tot i que de tot els animals, el que s’assembla més a l’home és el Pan Troglodytes
ELS XIMPANSES
De Ximpanzés, n’hi ha de dos classes, una seria el Pan Troglodytes (Centre Àfrica) que va de l’Oest fins al riu Senegal, i, un altre, seria el Pan Paniscus.
Jane Goodall, es va adonar que els ximpanzés, saben utilitzar eines, per trencar nous. El fet de...