Primers Auxilis

UF1. Recursos i Trasllat d'accidentat

NF1. Fonaments dels primers auxilis

Concepte de primers auxilis

Malaltia sobtada o accident → de cop. Cal intervenció inmediata. Com és prevista, no pot tenir una atenció especialitzada.
Definició → conjunt d'actuacions i tècniques que permeten l'atenció immediata d'un accident fins que arribi l'assitència mèdica professional ofins que es pugui fer un trasllat de la víctima.
Finalitat → que les lesions sofertes no empitjorin (no curem, preservem).
Qui pot aplicar-los? Tothom, fent servir sentit comú i prudència, en cap cas sino sabem fer-ho, no fem res. Sempre, avisar els serveis d'emergència → 112
Segons la gravetat del cas (2 grups):
- Emergència: corre perill la vida de la víctima. Només podem intentarque no empitjori. (ex: infant, asfíxia, hemorràgia artèria...)
- Urgència: pot ser més o menys lleu, però no corre perill la víctima. Podem fer una cura definitiva o temporal. (ex: fractura d'un os...)

Responsabilitats del socorrista

Socorrista → persona especialment ensinistrada per practicar el socorrisme.
El qui aplica els primers auxilis, és la primera persona que aténa la víctima i que inicia la cadena de supervivència. El socorrista, amb coneixements específics o sense ells, ha de limitar la seva actuació al que sigui realment imprescindible, sempre i quant ho sàpiga fer. El que sí depèn de la seva actuació és: el temps d'espera mentre arriben els serveis mèdics, si hi ha alguna complicació.
Concells: sentit comú, la persona que aplica els primersauxilis s'ha de mantenir tranquil i serè; ha d'actuar de manera ràpida però segura, hem de tenir cura de la nostra pròpia seguretat, intentar tranquilitzar la víctima, acompanyar fins que arribin els serveis sanitaris, ALERTAR ELS SERVEIS D'EMERGÈNCIES EL MÉS RÀPID POSSIBLE (i donar tota la informació que ens demanin) i NO S'HA DE MOVILITZAR ELS FERITS. (si no sabem com fer-ho, no els movem).
Lameva responsabilitat comença i acaba segons els meus coneixements, fem tot el possible sempre i quan ho sàpiga fer (i que estigui segur que ho faré bé).

Conseqüències legals

Si no atenc una víctima és un delicte. La omissió (no fer cas) i denegació de socors (et demanen ajuda i dius que no) tenen conseqüències legals. La víctima no està obligada a acceptar la nostra atenció. Lavíctima la pot negar sempre i quan la persona sigui major d'edat, estigui en plena possessió de les seves facultats mentals, que estigui conscient i que hi hagi testimonis. La víctima no pot negar quan està inconscient o quan es tracta d'un menor d'edat. Segons l'article 10 del codi penal, són delictes o faltes les accions o omissions culposes (ponibles) penades per la llei.
La moral (la ètica, elbé) ens diu que hem d'ajudar sempre que poguem i s'ha convertit ilegalement en un deure (en una llei) i si no ho fem, tenim un càstig.
L'article 195 del codi penal parla de dues coses:
- omissió del deure de socors: qui no ajudi a una persona que es trobi desemparada i en perill manifest i greu(que es nota que està en perill), quan pogués fer-ho sense risc propi ni de tercers serà castigatamb pena de multa de tres a dotze mesos (presó o treballs en benefici de la comunitat).
- denegació d'auxili: incorrerà en la mateixa pena qui, impedit del que està socors, no demani amb urgència auxili aliè.
També podem caure en delicte per una acció imprudent (sense intenció cometre-la).

Primers auxilis a l'àmbit laboral

La nostra constitució diu que els poders públics(el govern a l'estat, a les comunitats els governs de comunitat i a les ciutats els ajuntaments) tenen la responsabilitat de vetllar per la seguretat al món laboral. Per això es van fer:
LPRL → Llei 31/1995, 8 Nov. → Tant l'empresari com el treballador tenen responsabilitats respecte a la seguretat en el treball. Pel que fa als primers auxilis, a l'article 20, diu que l'empresari ha de...