Principios activos

4. PRINCIPIS ACTIUS
Les plantes elaboren i emmagatzemen productes propis durant el creixement, degut al metabolisme. Alguns tenen valor medicinal aprofitable. En totes les espècies estan presents al mateix temps els principis actius i substàncies denominades indiferents o de llast, que determinen la facilitat de l’absorció dels primers a l’organisme.

Gairebé sempre es troben a la plantavaris principis actius, dels quals un d’ells determinaria la importància de l’espècie en alguna aplicació. Aquests principis actius, no es distribueixen de forma homogènia per tot el cos de la planta, sinó preferentment en les flors, les fulles o les arrels i alguns cops en les llavors, els fruits o l’escorça. A més és molt important tenir en compte que aquests principis oscil·len, segons l’hàbitat dela planta, la recol·lecció i la preparació.

A les plantes medicinals se les anomena també “drogues”, però aquesta designació no significa al·lucinògens o similars, sinó simplement exemplars secs i ben preparats, o parts dels mateixos. Els farmacèutics utilitzen amb freqüència aquesta paraula, d’aquí que en alguns països a aquests professionals se’ls denomini “adroguers”.

Els grups deprincipis actius són:

- Alcaloides: substàncies molt actives, en certa manera “verins medicinals”. Totes les plantes que els posseeixen, no són indicades per a una teràpia en forma de té. No obstant, en la indústria farmacèutica, són molt emprats, per exemple: l’atropina, toxina de la belladona; la morfina del cascall, o la colquicina del còlquic. En menor quantitat, els hi ha en espècies “notòxiques”, intervenint allí com a substàncies secundàries.

- Principis amargs: denominats amara. Aquests principis a més contenen oli essencial en quantitat important, que per tant, tenen un sabor amarg-aromàtic (Amara aromàtica) i altres, no obstant, contenen substàncies picants (Amara agra).

Els principis amargs estimulen la secreció gàstrica i desenvolupen una acció tònica general. Espèciestípiques d’aquesta classe són: Centaura menor i la genciana.

De manera general es pot dir que els Amara aromàtica que actuen sobre l’estómac com els productes amargs i moltes vegades els olis essencials estimulen la via reflexa de la secreció gàstrica per mitjà del seu aroma. La seva influència s’estén cap a l’intestí i les funcions biliar i hepàtica. Els olis essencials actuen com antisèptics, elsAmara aromàtica posseeixen propietats antibacterianes i antiparasitàries.

Els productes amargs que contenen substàncies picants són estranys entre les plantes europees. Com Amara agra s’utilitzen espècies exòtiques com ara: gingebre, pebre i altres. Milloren l’acció circulatòria.

- Olis essencials: són components vegetals volàtils, difícilment solubles en aigua, formats per nombrosessubstàncies diferents. El seu olor és intens, en alguns casos agradable. Les Famílies Labiades i Umbel·líferes són les més representatives. Els olis es posen dins de “recipients” especials.

Les plantes amb olis essencials s’utilitzen com: antiinflamatòries en irritacions cutànies més o menys intenses, expectorants (faciliten la tos), diürètiques, antiespasmòdiques i tonificants sobre l’estómac,l’intestí, la bilis i el fetge. Combaten agents patògens com les bactèries.

- Flavonoides: aplicat a diferents substàncies com una mateixa composició química base. És difícil caracteritzar les plantes que contenen flavonoides, doncs depèn del tipus i la quantitat dels mateixos. No obstant, es poden mencionar tres accions: acció sobre el trencament anormal de capil·lars, acció en determinats trastornscardíacs i circulatoris i acció antiespasmòdica en el tracte digestiu.

- Tanins: En sentit farmacèutic són components vegetals que estan en condicions de lligar les proteïnes de la pell i de la mucosa, i transformar-les en substàncies insolubles resistents. Treuen la base de cultiu a les bactèries que han colonitzat la pell i la mucosa ferida. Per exemple: nabius i escorça de roure....