Prueba


Història

Convent dels Trinitaris Descalços

El Liceu el 1860. Gravat de Deroy

Interior de la sala 1929
Els orígens. Del 1837 al 1847
El Liceu té l’origen en la Sociedad Dramática deAficionados, creada el 1837 a l'antic convent de Montsió per uns membres de la Milícia Nacional, organització de ciutadans armats de l'època de signe liberal, sota la iniciativa de Manuel Gibert.
Lanecessitat de crear un conservatori de música en una Barcelona en plena expansió econòmica i demogràfica propicià aviat (1838) la seva conversió en Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés de SM la ReinaIsabel II, que afegia al conreu del teatre el del cant i la música a la italiana. 
L’edifici de la Rambla
L'èxit del Liceo Filarmónico, juntament amb la voluntat d'un grup de membres destacats de laburgesia barcelonina, dirigit per Joaquim de Gispert i d'Anglí, portaren a la construcció d'un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat, que ha perdurat al llarg de més d'un segle imig, al solar de l'antic convent dels trinitaris de la Rambla.
El primer edifici, inaugurat solemnement el 4 d'abril de 1847, fou bastit segons els plànols de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca,ajudat aviat per Josep Oriol Mestres. El projecte es finançà mitjançant accions mercantils —que comportaven la propietat privada d'una bona part de les llotges i butaques del futur teatre— que donarenlloc a la Societat del Gran Teatre del Liceu, dita «Societat de Propietaris», la qual esdevingué des del 1855 responsable única del Gran Teatre del Liceu en separar-se jurídicament del Conservatori delLiceu.
L'explotació del Teatre fou confiada des del principi a empreses concessionàries dels espectacles, que tenien l'obligació d'oferir un nombre determinat de representacions i rebien, a canvi, elsingressos de la venda de les localitats no adscrites a la Societat. Aquesta situació perdurà fins al 1980. 
La creació del Consorci
El règim econòmic que regia el teatre es mostrà inviable a...