Psicoterapia Sistémica

La teoria sistèmica deriva de la teoria general dels sistemes (Bertanlanffy, 1967 i Wiener, 1947). Aquesta refereix que la conducta de una persona no es pot explicar separada dels altres membres delsistema. Aquests sistemes s’analitzen des de: Suprasistema: Medi on es desenvolupa el sistema. Subsistema: Components que el formen. I es poden donar diferents casos: Sistema obert: Els membres escomuniquen i el sistema s’adapta al medi. Sistema tancat: Els membres no es comuniquen.
El model sistèmic entén a l’esser humà com un ser relacional i la conducta humana com a fruit de les relacionsinterpersonals, que conformaran els sistemes que l’envolten.
Prescripció de tasques: Es pacta amb el sistema determinades pautes de conducta.
Ús d’analogies: El terapeuta exposa, mitjançant unametàfora, una situació similar a la que viu el sistema.
Qüestionament circular: Consisteix en preguntar als membres del sistema sobre les conseqüències de les seves conductes sobre els altres.

Lapersona millorarà quan el o els membres que desestabilitzen el sistema, prenguin una conducta que l’estabilitzi de nou.
ALTRES TÈCNIQUES
-Redefinició del problema: S’explica d’una manera diferent elproblema, adaptant-se al llenguatge de la família i als seus problemes.
-Reformulació: Canvi del context on el produeix el problema.
-Ús de la resistència: El sistema, per conservar la sevahomeòstasi, oposarà resistència. El terapeuta s’aliarà amb aquesta resistència.
-Intervenció paradògica: Es proposa de manera controlada allò que causa el problema, de manera que no segueixi la seqüènciahabitual.
-Il·lusió d’alternatives: El terapeuta proposa dues maneres possibles de solucionar el problema.

Tots els sistemes tendeixen a la homeòstasi. Quan algun o alguns membres del sistema funcionamalament, desequilibra a tot el sistema. Per tant, no emmalalteix la persona, si no el sistema al que pertany.
PSICOTERAPIA
SISTÈMICA

ESTRATEGIES I TÈCNIQUES
TEORÍA CLÍNICA
METATEORÍA...