Publicidad Y Diseño

Introducció
UNA MICA DE GRAMÀTICA
Gairebé tot el que utilitzem i llegim des que ens llevem fins que anem a dormir ha estat dissenyat. Això no vol dir que la seva comprensió no correspon i per aixòens trobem que els mitjans de comunicació utilitzen el mot disseny de maneres estranyes, per exemple drogues “de disseny”, polítics “de disseny” que fan discursos “de disseny”, pisos “de disseny”..Entès així, el disseny és una mena de moda, quelcom sofisticat, artificiós i car. L’estil d’aquells que viuen obsessionats per oferir una imatge ultramoderna de la seva llar, del seu cotxe i de laseva indumentària. Però el disseny, en realitat, és una professió molt seriosa el producte de la qual ha generat una cultura visual innovadora i diferenciada de l’art.
Gramaticalment utilitzem el motcom a verb i substantiu. El verb dissenyar denomina una activitat de projecte que és prèvia a la producció de les coses i que modernament ha esdevingut una disciplina i una professió que s’aprèn is’exerceix. En canvi el substantiu disseny fa referència al seu resultat, o sigui, a la forma de les coses un cop ja produïdes i acabades. Aquest fet deriva de la llengua anglesa que des del segle XVIII,apareix aquesta diferenciació entre el substantiu design i el verb to design.
Per valorar un resultat, o sigui un disseny, llavors sempre serà més correcte adjectivar-lo dient que és bonic, pràctic,encertat, funcional, racional, acurat, modern, auster, elegant, entenedor, llegible, etc., o bé lleig, incòmode, desencertat, poc funcional, antiquat, abarrocat, artificiós, incomprensible, il·legible,etc.
De disseny dolent n’hi ha molt i no hem de tenir por a l’hora d’exigir que tot allò que utilitzem estigui ben dissenyat i satisfaci les nostres necessitats com a ciutadans i com a consumidors. Laqualitat de vida de molts països i de moltes ciutats es pot percebre gràcies al bon ús del disseny que fan les seves empreses i les seves administracions públiques.
L’objectiu d’aquest llibre és...