Què És La Realitat?

QUÈ ÉS LA REALITAT?
En un principi, diem que és real tot allò que forma part del nostre món, tant físic com psíquid: el terra que trepitgem, els pensaments que tenim, l’escalfor que sentim quan ens toca el sol, entre d’altres. Però el terme “real”, més enllà d’aquesta visió simple i quotidiana, amaga molts racons. Té molts significats diferents.
“Real”, és una paraula derivada del mot llatí“res”, que vol dir “cosa”, i s’oposa a l’aparença, a la il·lusió, allò que és abstracte o conceptual. Des del punt de vista lògic, s’oposa també a necessari i possible. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que real, és allò “que té existència efectiva. Que s’oposa a purament mental o ideal, a aparent o fictici, a simplement simbòlic”.De l’estudi d’allò real, esmentat anteriorment, se n’ocupa lametafísica (més enllà de la física), que tracta del que existeix en quan existeix i és la disciplina que dóna els criteris per distingir el que existeix del que només sembla existir.
Però, què és la realitat? Doncs bé, parlem de realitat amb tanta familiaritat que el terme ha esdevingut comú i proper, però si ens hi aturem una mica, ens adonarem que és un terme força complex, sobretot perquè és moltgeneral i globaditzador. Un dels problemes que planteja el concepte de realitat és com cal expressar-la, de quines maneres es pot anomenar. Aquesta qüestió, és coneguda com el problema de realitat i llenguatge.
Continuant amb aquest problema, podem parlar de realitat quan ens referim als fenòmens físics, a cossos i coses que existeixen fora de nosaltres, com per exemple , un paisatge real, una cadirareal, entre d’altres. De fet, la paraula realitat designa la manera de ser de les coses en quan existeixen de forma independent, fora de la ment humana. Aquesta paraula, ve del mot llatí “realitas”, la qual té el mateix sentit i que es va usar per definir la individualitat de les coses, la seva particularitat. Aquest, és un terme que s’oposa a idealitat, o en altres paraules, a allò que es trobaen la ment, a allò que encara no s’ha “incorporat”, no s’ha “fet cosa”.
Tot i que el sentit comú ens diu que és real tot allò que és empíricament observable, també sabem que no solament és real això. També són reals , malgrat que no es puguin veure ni tocar, els sentiments, el dolor, els desitjos, etc.
Així doncs anomenem real, el que òbviament és present als sentits, allò que és indubtable, quees pot constatar perceptivament, però també les coses o fenòmens que provenen del nostre pensament a través d’una verificació subjectiva, personal. D’aquesta manera, no són reals només els objectes externs com ara una cadira, sinó també les seves propietats, els elements químics que la composen, i la sensació de plaer que ens provoca quan ens hi asseiem. Podem dir, que el real va molt més enllàdels fets físics , materials o empírics i que les coses, són el que nosaltres pensem d’elles.
Un altre manera que podem utilitzar el terme realitat, és com a sinònim d’existència, afirmem que una cosa és real quan volem dir que existeix o ha existit.
Un resultat clau de la filosofia ha estat descobrir que les coses no són el que semblen i que no semblen el que són. Ni la filosofia ni la ciènciapoden arribar a definir la realitat tal com és. A partir del naixement de la filosofia, l’ésser humà establix una nova relació amb el món i amb ell mateix, molt més rica, però també molt més problemàtica, ja que no s’ha d’oblidar que la filosofia és un saber de problemes. Podem dir, que la història de la filosofia occidental ha sorgit en bona part per la necessitat d’aconseguir un saber sòlid, quevagi més enllà de les aparences, que superi o depassi les opinions, les percepcions dels sentits, els mites i les creences. Però, la filosofa ha mostrat que tot allò que apareix i es mostra es pot interpretar de maneres diverses. L’essència de la realitat, però, són les matemàtiques.
El terme “aparença”, ha rebut al llarg de la història de la filosofia dos significats oposats; en primer...