Què és Un Autor_ Foucault

“Els Marges” 27/28/29 1983 pàgs. 205-220.
Què és un autor
per Michel Foucault1 1

Em penso —sense estar-ne d'altra banda molt segur— que és de tradició aportar en aquesta Societat
de Filosofia el resultat de treballs ja acabats per tal de sotmetre'ls al vostre examen i a la vostra
crítica. Malauradament, em temo que això que avui us porto és, de molt, massa minso com perquè
mereixi la vostraatenció: el que us voldria retre és un projecte, un assaig d'anàlisi les grans línies
del qual amb prou feines entreveig encara; però m'ha semblat que si m'esforçava a traçar-les davant
vostre, si us demanava que les jutgéssiu i les rectifiquéssiu, em procuraria, a la manera d'un «bon»
neuròtic, un doble benefici: primer, el de sostreure el resultat d'un treball que encara no existeix al
rigor de lesvostres objeccions, i el de fer-lo beneficiari, en el moment de la seva naixença, no
solament del vostre padrinatge, sinó també dels vostres suggeriments.
I voldria adreçar-vos una altra petició; i és que no em feu retret si, en escoltar més tard com em
plantegeu preguntes, experimento novament, i sobretot aquí, l'absència d'una veu que m'ha estat fins
ara indispensable; comprendreu que és el meuprimer mestre 2 a qui després intentaré
ineluctablement de sentir. És a ell, comptat i debatut, a qui primer vaig parlar del meu projecte
inicial de treball; m'hauria calgut molt, a cop segur, que ell assistís a l'esbós d'aquest d'avui i que
m'ajudés una vegada més en les meves incerteses. Però, al capdavall, puix que l'absència és el lloc
primer del discurs, us prego que accepteu que sigui a ell,en primer lloc, a qui jo m'adreci aquest
vespre.
Evidentment, em cal justificar una mica davant vostre el tema que he proposat: Què és un autor? 3
Si he escollit tractar aquesta qüestió tal vegada un xic estranya és perquè volia fer d'antuvi una certa
crítica d'allò que en altre temps vaig tenir ocasió d'escriure. I retornar sobre un cert nombre
d'imprudències que vaig tenir ocasió de cometre. EnEls mots i les coses, havia intentat analitzar
masses verbals, menes de capes discursives, que no estaven escandides per les unitats habituals del
1

Michel FOUCAULT. Qu'est-ce qu'un auteur, «Bulletin de la Société Française de Philosophie», LXIV (1969), ps. 73104. Llegit en una sessió al Col·legi de França, el 22 de febrer de 1969, presidida per Jean Wahl. L'article té, però, dues
versions.L'original francesa de la conferència citada i una segona sobre la traducció de J. V. Harari per a l'edició
anglesa recollida a Textual strategies. Perspectives in post-structuralist critïcism, a cura de Josué V. Harari (Ithaca
1979), ps. 141-160, revisada per Foucault mateix i en la qual introduí algunes modificacions. En la present traducció he
recollit les dues versions. Les addicions i variacionsde l'edició anglesa són indicades mitjançant claudàtors numerats
que remeten a la nova redacció del 1979. Els altres claudàtors sense numerar indiquen la supressió dels paràgrafs que hi
són inclosos.
2
Foucault es refereix a Jean Hyppolite, director des del 1954 de l'École Normale Supérieure de París i detentor de la
càtedra d'història de les idees al col·legi de França, autoritat indiscutiblesobre Hegel i mestre de més d'una generació de
filòsofs, el qual acabava de morir. (N. del t.)
3
La traducció italiana comença en aquest paràgraf. Cf. Cesare MILANESE, «Che cos'e un autore», dins Scritti letterari
(Milà 1971). (N. del t.)

llibre, de l'obra i de l'autor. Parlava en general de la «història natural», o de l'«anàlisi de les
riqueses», o de l'«economia política», però no pas d'obres od'escriptors. Tot al llarg d'aquest text,
tanmateix, vaig utilitzar ingènuament, és a dir salvatgement, noms d'autors. Vaig parlar de Buffon,
de Cuvier, de Ricardo, etc., i vaig deixar que aquests noms funcionessin en una ambigüitat força
amoïnadora. De tal manera que hom podia formular legítimament dues menes d'objeccions que, en
efecte, van ser plantejades. D'una banda, se'm va dir: no...